Són pocs dies, però seran les tres setmanes més decisives -i incertes- de la història recent d’aquest país. L’independentisme ha mostrat i demostrat tota la determinació per fer acabar el procés de sobirania i la Diada ha donat encara més valor a la jornada de l’U d’Octubre. Però, des de l’altra banda, l’Estat manté un discurs molt amenaçador, amb imatges inequívoques com la dels guàrdies civils entrant armats a la redacció d’un setmanari comarcal a Valls. No hi ha intersecció. Madrid encara aposta per la derrota de l’independentisme.
Per tot plegat, en aquestes tres setmanes la pressió serà fortíssima contra els alcaldes i els funcionaris que respecten la legalitat catalana, que estan rebent cartes intimidatòries des de Madrid. Però també ho serà a l’altra banda, on un grapat d’alcaldes del PSC hauran de suportar la pressió, des de baix, d’una part molt significativa de les seves poblacions. I, al mig, Ada Colau, en una posició impossible. Els trens xocaran més fort a Barcelona.
Però hi ha una novetat. I és que els nervis han aterrat a Madrid. Algun diari comença a informar de les conseqüències desastroses que tindria la independència de Catalunya per a l’economia espanyola, especialment en cas que la separació es fes sense acord entre les parts. L’agència Moody’s ja ha advertit Espanya i els primers símptomes d’inquietud s’escampen entre una opinió pública fins ara molt desinformada dels paràmetres reals del conflicte. Madrid encara no ha perdut, ni molt menys, però ha deixat de ser invulnerable.
