Els que ja fa anys que ens arrosseguem en professions al voltant de les Tecnologies de la Informació (TI), ens vàrem alegrar molt quan vàrem veure que apareixia el concepte de Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. Fixeu-vos-hi: “COMUNICACIÓ”. L’aparició del www, on es barreja continent i contingut, ens va fer creure que es generava un nou paradigma on la tecnologia es posava al servei de la comunicació, de les persones i de les cultures. Ens podeu dir il•lusos, amb raó. Al nostre petit País això no ha estat així.
Les empreses d’IT, amb honroses excepcions, encara no són TIC, encara creuen que la tecnologia és un fi en si mateixa, que una bona anàlisi funcional substitueix el coneixement de l’usuari, que l’usuari ja s’adaptarà a l’eina, encara que sigui immanegable, que l’important és vendre una eina (maquinari o programari) i que això ja canviarà les organitzacions… Qui no coneix una empresa que està farta de pagar software o hardware que no li dóna el rendiment que esperava, per no dir que queda mort en un racó? Hem fet tant de mal a moltes empreses des d’aquest posicionament, hem devaluat tant el paper de l’informàtic i de l’enginyer de telecomunicacions que els sous que ara mateix es paguen no es corresponen amb el valor que se suposa que han d’aportar les tecnologies. Les carreres universitàries d’IT han deixat d’interessar. Us sorprèn? Per sort, a altres països ja no és així. Us emplaço a comparar la definició de TIC a la Wikipedia i a la Viquipèdia (per cert, una traducció de la versió castellana) i veureu que lluny que estem de la visió enfocada al negoci i a les persones.
Crec que si volem que el nostre País faci un salt qualitatiu és l’hora que tots els que ens movem per les TIC canviem de paradigma i entenguem que les tecnologies només tenen sentit si estan al servei dels usuaris, de les comunitats, de les cultures, dels negocis… És l’hora que ens creguem que les tecnologies han de donar suport al canvi organitzacional, que han d’estar enfocades al client, que s’han d’abordar des de les necessitats de les persones… Si entenem que les tecnologies només són una eina, imprescindible, però una eina al servei d’un valor superior, podrem tornar a donar-los el valor que tenen, a atraure talent, a ser un dels motors del canvi del nostre País. Per fer-ho, cal que involucrem a tothom: govern, empreses i persones. Cal posar a liderar aquest canvi de paradigma a tots aquells professionals que fan que les tecnologies aportin valor, tots aquells professionals que, escrivint o sense escriure una línia de codi, no existirien si no existissin les TIC, a aquells professionals que posen el seu coneixement per sobre de la venda indiscriminada, tots els que fan del valor afegit, la seva raó de ser.
No ens equivoquem, això és innovació, perquè, desenganyem-nos, la innovació tecnològica de veritat es cou i es courà molt lluny de les nostres fronteres, i contempla, sense cap mena de dubte, que no es pot innovar en TIC sense posar-se al servei i en la pell del destinatari.
Si no ho fem, ai de nosaltres….
