Les requestes

"Per influir en la realitat, primer l'has de manipular"

Entre les coses més meravelloses que serveixen per fer bullir l'olla —per despistar i marcar paquet—, les enquestes sobre resultats electorals són una fita irremeiable. Aquesta setmana, una enquesta ens diu que tot això ja s'ha acabat, que ‘el procés' s'ha dissolt com un terrosset de sucre en cafè de sobre. Curiosament, sempre són els mitjans reticents amb una causa els que publiquen enquestes de resultats reticents amb aquesta mateixa causa… oh; sempre són els partidaris de la cosa X els que troben dades que confirmen que la cosa X és prodigiosa. Per què? Simplement perquè no pot ser d'una altra manera. Trobem sempre el que hem sortit a buscar.

Anem a buscar el que desitgem: ¿com podria ser d'una altra manera, oi? La ciència no funciona perquè algú ‘descobreixi' una solució; funciona perquè algú troba primer una solució —una hipòtesi mental, un desig— i després baixa al terreny a veure si els fets li donen la raó.

En primer lloc, hi ha un treball de cuina —una poètica—, després, amb la realitat, es fa de més i de menys. Basta que algú estigui convençut d'una determinada tesi perquè la realitat comenci a donar-li dades que l'avalen. Som així d'estúpids, sobretot en el camp de les ciències socials, on tot projecta més de cinquanta ombres.

Per influir en la realitat, primer l'has de manipular; és un curiós efecte Pigmalió: tracta el món com vulguis que sigui, i el món s'hi transformarà, així, com per encanteri.

I la veritat és que l'efecte Pigmalió funciona… Perquè ens acabem emmotllant a les expectatives, o deixant guiar el nostre comportament pel que s'ha dit que passaria. Em sembla que és Daniel Kahneman qui ho explica en algun dels seus llibres…: en una escola, es va fer creure a una part de l'alumnat que tenien un coeficient intel·lectual fora del comú, i que amb una mica d'esforç, i gràcies al potencial natural que els acabaven de descobrir, podrien arribar a resultats acadèmics portentosos. Doncs bé, va bastar començar a dir aquesta mentideta als alumnes que els resultats acadèmics van començar a millorar (només entre els enganyats: obvi). Basta que et diguin que ets guapo perquè et moguis amb més seguretat —i et pentinis millor, i et compris millors corbates i perfums…—, cosa que certament pot encomanar una certa ‘bellesa'. Funcionem així, i els que publiquen les enquestes ho saben. Projecten desitjos perquè així els desitjos es converteixin en realitat. Sí.

Cosa que tampoc no em sembla malament… Almenys, però, que no ens enganyin, ni juguem a enganyar-nos mútuament. En virtut de no sé quines enquestes, també hi ha hagut convocatòries electorals, les quals han acabat amb resultats poc atractius pels que més es refiaren del miratge. Ara sembla, en virtut de les enquestes, que Podemos la farà grossa. Però depèn de qui ho publiqui. Els més interessats en Podemos el posen com a tercera força; els que volen que Podemos sigui el nou PSOE li donen gairebé la majoria absoluta. Si hi ha un sac de votants potencials, també hi ha un sac de lectors potencials, que podem atraure cap a les nostres pàgines, reafirmant els seus desitjos mitjançant alguna enquesta. Però la veritat és que no sabem res —res—: i que les enquestes no són sinó una simple mentida, és a dir, una simple opinió cuinada per afegitó d'opinions.

Si l'enquesta d'aquests dies tingués raó i acabéssim en un panorama com el projectat, certament la cosa estaria difícil, però no només per al sobiranisme sinó per a totes les altres opcions. Remarquem-ho: l'enquesta pronostica paràlisi, de totes les polítiques, no només del sobiranisme. Tot plegat acabaria sent més o menys inviable: federalismes, constitucionalismes reformats, confederalismes untats d'oli d'oliva subvencionat, o híbrids verds i xuliprogressistes, com el que han votat que desitgen compartir els senyorets d'Iniciativa (una nom de partit cada dia més mal engirgolat: oh, quina presa de pèl…).

Però per què ‘el procés' no passa per un bon moment? La cosa està com fa mig any, però ara s'ha posat de moda dir que tot plegat ha perdut embranzida. Ui. Els ànims depenen de quatre miratges mediàtics, i quan no ens acusen de nazis sembla que hem començat a ser inofensius. El potencial de Catalunya es podria mesurar per la mida dels titulars ferotges de la premsa de Madrid, i per la densitat dels insults: com més espessa la sopa espanyolista, més potencial sembla que té el nostre petit país.

Amb la primavera, giraran les tornes. La sang de tots s'escalfarà. Amb les municipals, tot plegat agafarà un aire més encès, encara que amb la llista unitària no hauríem passat per aquests períodes de mandra despistada; els que posaren traves a tot això haurien de donar explicacions, perquè seva serà la culpa si tot plegat no acaba d'arribar a la majoria absoluta i clara. La primera desmotivació va ser aquesta: s'esperava unitat, i va prevaler el vell tactisme —potser no es podia esperar una altra cosa…—, partits oposats que estan fent ara la viu-viu amb d'altres excuses, electorals o no. Més feina i menys comèdia, és a dir, menys enquesta i més requesta.

 
 

Comentaris