Les relacions entre Laporta i Carretero

"Tampoc no ajuda el fet que Laporta i el seu entorn ja fa dies (com a mínim una setmana) que manté converses amb alguns dels dirigents de Reagrupament que van ser apartats arrel de la turbulenta junta celebrada a Vic el 30 de gener"

Les relacions entre el Reagrupament de Joan Carretero i la Democràcia Catalana (o Solidaritat Catalana) de Joan Laporta és un dels misteris que més tinta virtual provoca a internet i sobre el qual s'hi vessen més intoxicacions i mentides partisanes. I tenint en compte el gran interès que desperta la qüestió, ha arribat el moment d'explicar algunes coses que han passat i que poden aclarir una mica el panorama a molta gent de bona fe.

El timing es pot dividir en dues parts. La primera part cal començar-la després de la sortida de Laporta de la presidència del Barça i acaba, més o menys, dues setmanes enrere. Les bones relacions inicials entre els dos Joans es van començar a enrarir arran de la creació del partit Democràcia Catalana (DC). La direcció de Reagrupament no ha entès mai la creació d'aquesta formació política perquè els seus esquemes eren uns altres: Laporta és el candidat i Reagrupament és el partit. Ras i curt. Per això a Puigcerdà va caure molt malament el fet que Laporta pretengués incorporar gent propera al projecte. Aquesta pretensió obligava a canvis a la llista i, sobretot, a compartir protagonismes i lideratges. Hi va haver amenaces i vetos a persones. No cal entrar-hi, ara. Laporta va tancar aquesta primera roda de contactes fa unes dues o tres setmanes amb un regust amarg que li va fer replantejar-se la seva pròpia candidatura.

La segona etapa va començar després que les dues iniciatives parlamentàries sobiranistes fossin tombades al Parlament. La reacció irada d'Alfons López Tena i Uriel Bertran va obrir una esperança als ulls de Laporta i els fets es van precipitar. A iniciativa d'Uriel Bertran es va fer la crida de la Solidaritat Catalana la setmana següent. Aquesta presentació i tot el rebombori mediàtic, sobretot a internet, va obligar Carretero a moure fitxa. Dimecres de la setmana passada va trucar a Laporta i van quedar per sopar divendres per reconduir la relació. Però divendres al matí tot se'n va anar en orris: a les escales de la plaça del Rei, minuts abans de començar el primer acte públic de Solidaritat Catalana, van tornar a parlar telefònicament per concretar el sopar. Va ser llavors quan Laporta va dir a Carretero que, lògicament, l'acompanyarien Bertran i Tena, fet que va encendre el president de Reagrupament. Carretero es va negar a sopar amb aquestes dues persones i Laporta li va respondre que, sense elles, no hi hauria sopar. I no n'hi va haver. Sembla que l'animadversió de Carretero per Tena i Bertran és intensa.

Des de llavors, els fets s'han precipitat i tothom els coneix. Tena i Bertran han fet el pas que mancava (abandonar els respectius partits, que per cert era un dels temes que se'ls recriminava des de Reagrupament) i han anunciat que es presentaran amb Laporta. Ja veurem si és amb Solidaritat Catalana o Democràcia Catalana, però aquest és un fet menor hores d'ara. A Reagrupament regna el desconcert i s'anuncien baixes notables i fugues de militància. Aquesta mateixa setmana en veurem exemples, probablement. Tampoc no ajuda el fet que Laporta i el seu entorn ja fa dies (com a mínim una setmana) que manté converses amb alguns dels dirigents de Reagrupament que van ser apartats arrel de la turbulenta junta celebrada a Vic el 30 de gener.

Ara per ara, la cosa està així. La lògica diu que s'haurien de presentar plegats. Altrament no s'entendria. Però més enllà de la lògica hi ha les persones i aquest és un material volàtil.

 
 

Comentaris