Les preguntes que l’afer Iceta no respon

"L’únic instrument que posa a l’abast de les dues parts assolir el seu objectiu particular és un referèndum a l’estil d’Escòcia o el Quebec"

És important no perdre mai de vista que en campanya electoral els polítics fan campanya electoral i res més que campanya electoral. La política de debò sempre ve després, quan la campanya s’acaba. En aquest sentit, l’afer Iceta ha estat un acte de campanya brillant per part de Pedro Sánchez. A Catalunya, ha agradat al seu electorat perquè no hi ha res que agradi més a un votant català autonomista que la il·lusió d’una Espanya on els catalans hi pinten alguna cosa, i la presidència del Senat sona a cosa important. A Espanya, també ha agradat als seus votants perquè ha posat en evidència una suposada intransigència antidemocràtica de l’independentisme català, que és el que allà agrada pensar que és l’independentisme: una intransigència. A més, la jugada no tenia risc per al president espanyol: si els independentistes es plegaven a les exigència del PSOE, bé. I si no també, perquè el recanvi estava preparat i també era català, i per partida doble. Per treure’s el barret.

 

Sánchez ha demostrat una vegada més que sap fer campanya electoral, però més aviat que tard haurà de demostrar si, més enllà de repartir càrrecs a catalans del seu partit, té la més mínima idea de com afrontar políticament el conflicte. Perquè el conflicte continua allà on era, i amenaça l’estabilitat de la democràcia espanyola tant o més que sempre. Els independentistes no s’han esfumat, guanyen eleccions augmentant el nombre i percentatge de vots, li han pispat a l’establishment una posició estratègica empresarial com és la Cambra de Barcelona, estan a punt de conquerir l’ajuntament de Barcelona, han demostrat resiliència absoluta als cops de porra i a la presó, multipliquen la seva acció internacional i han tingut la intel·ligència política de tornar a col·locar en el centre del debat el referèndum, una idea molt més comprensible per al demòcrata mitjà que no la independència unilateral.

 

Davant del repte polític i democràtic que representa tot això, Pedro Sánchez què proposa? No se sap. “Diálogo dentro de la Constitución” és un lloc comú, pot voler dir dotzenes de coses diferents i a més és exactament el mateix que deia Mariano Rajoy. Què proposa el líder del PSOE? Que el Parlament faci un nou Estatut i repetir el via crucis de 2004-2010? Al Parlament (i a la societat) no és que no hi hagi les ganes de fer-ho, és que ni tan sols hi ha la majoria autonomista necessària per començar el camí. Reformar la Constitució espanyola? No es pot fer sense el PP i C’s, i tothom sap que, si ells hi són, el resultat no només no serà una solució al conflicte sinó un agreujant.

 

Sánchez és perfectament conscient –ho va admetre al faristol del Congrés en el període la moció de censura– que ara mateix el poble de Catalunya està sent obligat a mantenir una relació no consentida amb l’estat espanyol, en la mesura que no ha votat el model de relació existent, que és l’Estatut sortit del TC. La crisi de legitimitat de l’estat i les seves institucions a Catalunya és gegantina, i qualsevol unionista intel·ligent sap que això només empitjorarà mentre l’estat no aconsegueixi que els catalans consenteixin, a través del vot, una nova relació. De la mateixa manera que el repte de l’independentisme és trobar la manera de fer la independència i que aquesta sigui efectiva, el de l’unionisme és aconseguir que els catalans expressin, a través del vot, que es volen quedar al Regne d’Espanya.

 

 

El sentit comú –i la política comparada– diuen que l’únic instrument que posa a l’abast de les dues parts assolir el seu objectiu particular és un referèndum a l’estil d’Escòcia o el Quebec. És una solució integradora i democràtica: les dues parts hi participen, les dues parts tenen l’oportunitat de guanyar, i qui decideix és el vot de la gent i res més que el vot de la gent. Però si una visió religiosa de la unitat d’Espanya o el pànic a perdre no permeten que la Moncloa es plantegi la solució racional, n’haurà de posar una altra sobre la taula. La té? L’ha pensada? L’ha imaginada, si més no? Pensa fer política Pedro Sánchez, un cop hagi passat l’efecte dels jocs de mans electorals? És un estadista o tan sols un supervivent amb sort? L’afer Iceta no respon cap d’aquestes preguntes.

 

 

Comentaris (14)
Luna Barceló Fa 1 mes
Amb tots els respectes, Pedro Sánchez ha tornat a espifiar-la, com pot nomenar algú que no estava a la llista pel Senat? Com podia pensar que el Parlament de Catalunya podia votar un home que va recolzar el 155, com podia esperar que el poble català representat al Parlament podia votar al seu home quan ell, Sánchez, no fa res més que aprofitar el tema català en benefici seu. Espero i desitjo que el poble català tingui CLAR quins són els partits que no volem que surem pel nostre compte,
Jordi Estelada Fa 1 mes
L'únic "projecte" de l'estat espanyol envers Catalunya és mantenir l'espoli fiscal mitjançant el qual se sosté el xiringuito de lladres del Règim francoborbònic
Dende Fa 1 mes
La JEC i el TS citen sentències per argumentar just el contrari. És la darrera mostra de cinisme estatal. És per això que dir "Dentro de la Constitución" no vol dir res. Bé, si, que continuaran fent el que vulguin. No hauriem d'acceptar aquest joc.
Narcís ( aquest estat no té remei .. simple cercador de sa ' ancha es Castilla ' i tururut ! ) Fa 1 mes
Ras i curt : 1. Qui mana aquest estat tots sabem qui són .. així president qui fos sempre serà dessota aquests fàctics ( fos només per por a presó sinó a ' accident ' ! ) ! 2. Mateix PSOE no té res de democràtic .. només cal veure com ' sultana ', davant aquell ' no és no ', l' etzibà allò de " pué mi 20 diputao se abstendrán " ! PD : àdhuc mateix PSC fou amenaçat tot dient-li fúmer un PSOE a Catalunya !
Fins al pap Fa 1 mes
La gran pifiada va ser la moció de censura al PP: aquest estava en caiguda lliure i Psoe en hores baixes. Van donar aires al Psoe i donar temps al PP pee refer-se. Quina merda d'estadistes. Massa d'esquerres dins ER que en segons es passarien a la izquierda espanyola. Anem malament. Jo no els penso votar.
Núria Fa 1 mes
Eduard flipo amb el teu article i amb ER. Com pot ser que a aquestes alçades encara estigueu sopesant la possibilitat que Espanya mai pacti un referemdum? Però a quin mon viviu? Realment ER us ha ben menjat el coco a molts indepes, qie ara veieu con a única sortida un referendum pactat, per Deu, això ès impossible. La única via ès la unilateral, els seguidors d'ER ja heu conprat que necessitarem 200 anys per acordar el referendum i si el senyor Presidente algun dia vol. ja en hi ha prou q
Rocaguinarda Fa 1 mes
Molt bon article d'Eduard Voltas! Però la solució de Pedro Sánchez ja s'intueix: una reforma de mínims de l'estatutet, anar fent propaganda que això serà una gran solució, i esperar que potser d'aquí a 5 o 10 anys la majoria del Parlament català haurà canviat per acceptar la proposta del nou estatutet, que després votaríem els catalans en referèndum. Però crec que la majoria independentista al Parlament més aviat anirà augmentant, i llavors Pedro Sánchez veurà que el seu pla no
odisea Fa 1 mes
Si ERC no sabe todavia que el PSC y PSOE son igual que PP.y Ciudadanos,mal vamos,y Podemos no es mucho mejor, solo hay una solucion,votar o nos vamos o nos quedamos.pero claro hay muchos que ya les va bien,vivir mientras se pueda enredando a la gente.
TSSO Fa 1 mes
La jugada de l'Iceta és una pixarada a sobre dels catalans com el canvi de nom de l'aeroport. Sr. Sánchez i Srs del PSOE, els catalans tenim la capacitat de distingir entre els pixats i l'aigua beneïda.
Les jugades de Sánchez Fa 1 mes
La jugada de posar a Iceta com a president del Senat, és la mateixa que posar a Borrell d'exteriors. la única diferència és que Iceta és més fi en les formes. Ara bé, en els fets tots son uns 155. Ni més ni menys que uns botiflers segons el diccionari català.
Meren Fa 1 mes
El dia que ERC i CDC van investir-lo president van deixar tocat de mort l'independentisme. El PSOE estava en hores baixes i calia esperar la segona moció de censura de Podemos i C's per convocar eleccions automàticament. Rufián i cía al final han blanquejat el PSOE també gràcies al suïcidi de Podemos.
Victor Fa 1 mes
El que és segur és que Sanchez no és un estadista. I l'afer Iceta, no és cap jugada intel.ligent. Per a un votant normal és politiqueig vuit, del qual n'estem farts, i crema a Sanchez perquè la propera vegada no se li permetrà fer més jugadetes sense sentit com aquesta. La frustració de cada vegada més catalans amb les jugadetes espanyoles ens pot portar a incrementar el suport a la independència encara més.
No es pot esperar res de bo, ens ho hem de posar al cap. Més diem que volem diàleg més ho sap regirar per dir que no el volem. Fa 1 mes
Sànchez no farà res de positiu, anirà arraconant cada vegada més l'independentisme fins fer-lo podrir (almenys això espera), i de cara al món no haurà ni aixecat una porra, ni fet gestos declaradament hostils, i tot aparentment dins de la llei i la Constitució. Continuarà a parlar de democràcia i diàleg, acusant els independentistes de no voler-ho. Es un polític perillosíssim, molt hàbil, expert jugador i amb tot el poder de part seva.
Ferran Fa 1 mes
Todos los macarras mienten. Para mí macarras es alguien que subyuga a la gente sin su consentimiento,la prostituye, y se le lleva las perras (€ claro)