L’editorial La Magrana acaba de publicar el llibre Descobrint Montilla. El somni català del president de la Generalitat escrit pel periodista Gabriel Pernau. El Singular Digital, com molts altres diaris, van avançar ahir algun dels fragments d’aquesta biografia del president de la Generalitat. El llibre no aporta gaires novetats, al menys explicades directament pel mateix José Montilla. Però si que hi ha una persona no identificada que manté una conversa amb l’autor en que es fa una important revelació.
El fragment fa referència al moment en que el PSC decideix descavalcar Maragall de la candidatura de la presidència de la Generalitat i substituir-lo per Josés Montilla, i ocupa les pàgines 104 i 141 del llibre:
Montilla no va dir que es presentava com a president fins que el Pasqual va renunciar. Tot això va ser molt dur, i una pena. Perquè és una llàstima que tot l’efecte Maragall, que va ser molt important, com es veurà en el futur, no sumés d’una manera més clara. Aquest punt amarg de marxar… Tinc molt afecte a Pasqual, i hi mantinc una bona relació; és una persona estimada, molt càlida, que ha aportat moltíssim al país.
–Potser Maragall ja començava a estar malament, tot i que encara no s’hagués fet públic- li vaig suggerir
–… Ara les coses es comencen a entendre una mica més. Montilla ho sabia i va apechugar, absolutament, amb tota la dignitat del món. Ningú no va dir mai que el Pasqual tenia un problema. (Montilla) va presferir ser objecte de moltes males cares i que la gent pensés el que fos abans de dir el que no tocava. Molta gent va fer-ne una judici superficial, quan ell va tenir un comportament extremament curós. Un altre polític, abans de quedar com el dolent de la pel•lícula, hagués fet totes les meravelles de món per filtrar la notícia. Ell va apechugar.
–Feia molt de temps que se sabia?
–Això és molt delicat, però… és clar, el tema del Pasqual feia temps que se sabia – diu abaixant la veu.
–Se sabia quan hi va haver tota la polèmica de l’Estatut?
–Ps…
–Si?
–Poquíssima gent ho sabia però alguna cosa se sabia. Se sospitava. És que… hum… Es coneixien algunes informacions. Les fonts són molt clares i resulta complicat dir que sí, entens?
Però ell ja ho ha dit. Pasqual Maragall va fer públic que patia Alzheimer en una conferència informativa el 20 d’octubre del 2007, però la font anònima deixa entreveure que ja feia temps que estava malalt. Caldrà estar atents a si des del PSC es desmenteixen aquestes revelacions o si ho fa el mateix Montilla. Si no és així es pot entendre que els Partit dels Socialistes no va fer res en una situació en la qual, segons s’insinua, el President de la Generalitat no estava en condicions d’exercir el seu càrrec.
La substitució de Maragall per Montilla és una de les pàgines més fosques de la història recent del PSC, en la qual es demostra d’una manera evident el sucursalisme dels socialisme català a les ordres i els interessos del PSOE. I quanta més llum es vol fer veure que es posa sobre aquest episodi, més negre es veu.
