La primera cosa que crida l’atenció quan es trepitja terra australiana és la exuberància de la seva natura. Tot i ser el continent més sec del planeta és un dels països amb major biodiversitat del món. Caminant cap a la feina et topes amb meravellosos lloros arc iris de color púrpura, taronja, verd i vermell o amb cacatues blanques amb el bec groc. De nit et pots veuré sorprès per un encantador possum, una varietat de marsupial, o per ratpenats gegants que volen a través de la negror del cel. Però quan la excitació per la novetat passa és quan és comença a conèixer el país i hi ha un sentiment que compartim la majoria d’Europeus amb els que m’he topat. És troba a faltar la diferència.
Quan es viatja a través d’Espanya, no cal anar més lluny, és pot gaudir d’una gran varietat cultural, mentre que Austràlia, com a país nou creat per britànics, tret la natura, es un país uniforme. Set milions sis-cents disset mil nou-cents trenta km² poblats per la mateixa arquitectura, tradicions, llengua i costums. Sembla mentirà que alguns obtusos no se’n adonin de la sort que temin arreu d’Espanya per ser tant diferents. Es clar que a algunes persones els canvis, les diferències i tot el que s’escapi d’un model unitari, quadriculat i fàcilment controlable els fa por. Això és precisament el que crec li passa al Partit Popular, però no actuen de la mateixa forma a tota Espanya. Mentre els toros i les sevillanes son perfectament acceptats com a emblemes de la nació espanyola, el català, el basc, les sardanes i tot el que provingui de Catalunya i del País Bacs sembla ser encarnació del diable.
L’últim atac protagonitzat pel PP en la seva creuada contra el catalanisme ha estat protagonitzat per l’exministre d’Interior i Cap de files del PP a Europa, Jaime Mayor Oreja. Mayor Oreja a manifestat que “No només s’ha de valorar la fortalesa d’ETA pel nombre de comandos operatius que disposa sinó també pel nombre de referèndums d’autodeterminació que s’han produït a Catalunya”.
No ens hauríem de sorprendre per aquesta declaració, perquè com sempre els catalans tenim la culpa de tot. Encara no entenc com no ens han acusat de provocar el desastre ecològic al Golf de Mèxic. Tots aquets que estan en contra de les consultes sobre la independència de Catalunya, haurien de caviar la seva perspectiva i veure-les com un triomf de la democràcia i de la llibertat d’expressió, com un model de lluita sense armes. Es clar que potser el senyor Jaime Mayor Oreja preferiria que Catalunya fes com ETA i matés per obtenir la independència, sens dubte una forma molt més civilitzada de lluita.
Per descomptat Mayor Oreja creu que la Generalitat fa malament al demanar que el Tribunal Constitucional es declari incompetent. Segons la seva opinió, d’aquesta manera, la Generalitat dóna esperances a ETA. I jo em pregunto Què té a veure ETA amb el fet de que el Tribunal Inconstitucional sigui incapaç de dictar sentència? Absolutament res. Ni les consultes, ni el moviment independentista a Catalunya, ni l’Estatut Català té res a veure amb el terrorisme d’ETA. Cóm es pot comparar una lluita, la de Catalunya, basada en la política i les vies legals, amb la lluita terrorista duta a terme per ETA? Senyor Jaime Mayor Oreja ens deu una disculpa per tractar-nos de terroristes que és el mateix que dir que som assassins.
Però com sempre passa amb la forma de fer política dels populars, en la que un diu una barbaritat i els altres l’excusen, no trigarem a sentir declaracions dels companys de Mayor Oreja tractant de suavitzar les seves paraules. El problema és que amb aquets discursos revifen l’odi i la incomprensió cap a Catalunya i amb aquest va i ve, d’ara la dic ven grossa, ara matiso el que he dit, convencen a moltes persones predisposades a creure barbaritats.
