Les noses

"Amb amics així, qui necessita còmplices, oi?"

I ara calia portar el president Mas davant de la comissió parlamentària? Realment era necessari forçar la pantomima del president que ens ha de portar a la Independència —o potser no es vol això?— a embrutar-se les mans donant explicacions d'un cas de corrupció. Si ERC vol demanar què ha passat, bé que ho pot fer en privat, o pot exigir-li al president que els expliqui què va passar aprofitant qualsevol dimecres al Parlament (les sessions de control). També pot proposar una moció de censura, si sospita realment de la seva integritat… El president fins i tot ho ha explicat a la tele: ¿cal repetir el mateix un altre cop? I el president ja ho va dir dilluns, durant el dinar del Moment Zero: un empresari el va venir a veure per a mirar de rebre ajuts o suport per a salvar una empresa de la deslocalització.

Encara que, se suposa, en la concessió d'aquesta entrevista hi pugui haver contribuït el fill menut dels Pujol, que aneu a saber si va exigir diners per a facilitar aquesta trobada (almenys d'això se l'acusaria: de cobrar de sotamà…). I això és el que dirà el president Mas a la comissió susdita, i tot plegat es fondrà en no res —si ho sabem tots!—, al mateix temps que haurem embrutat el pati i dificultarem les enteses futures tot cremant el terreny. Potser ERC vol així guanyar les eleccions del 27S? És possible. ¿Però per què aquest canvi d'opinió?

Jo sóc partidari —i qui no?— de fer neteja. Ara bé, que les ganes de fer neteja no s'ho emportin tot, com en aquestes cases on ho llencen tot als fems de seguida, perquè tot els fa nosa… A ERC sembla que els fa nosa CIU, de cara a les eleccions de setembre i de cara a fer la independència —i ara es volen asseure a escriure un full de ruta conjunt? La qual cosa és més que inversemblant: a quin món viuen? I encara que tot els somrigués i es veiessin guanyadors el 27S: ¿cal torpedinar un soci sense el qual no hi haurà procés constituent? ¿Quina és la seva estratègia? Ja l'haurien de tenir ben definida: desbancar Mas i arribar al 27S amb possibilitats de guanyar per majoria, ells solets? Si és així: ¿Quina mena de sentit de la realitat els fa suposar que tot els anirà de cara?

Perquè així només es contribueix al revengisme i al recel, es crea un clima d'imprevist i de cosa rara, poc adient si el que es pretén és substituir la vella política pel joc de patriotes —en el qual el país serà l'única cosa important.

¿ERC ha fet això per enveja de Syriza? A Grècia —per altra banda— han guanyat els indignats, els que ho arreglaran tot amb quatre consignes i dues retallades des de dalt: com si la realitat no fos duríssima i se'n pogués prescindir només perquè els somnis fan més llum que les bombetes. Perquè des de l'esquerra patriòtica llegeixen que a Grècia ha guanyat l'esquerra patriòtica, per sobre del possibilisme liberal o del socialisme abstracte. ¿Però no és un exemple —per a reflexionar-hi— el que s'ha fet l'endemà: un pacte patriòtic entre el vencedor i la dreta nacionalista? Però potser és això, oi?

ERC entén que el paradigma europeu ha canviat: l'esquerra pura i patriòtica venç —la radicalitat—, i si li és necessari ja pactarà amb la dreta pura i patriòtica quan toqui: aquesta és la lectura que —potser— fan des d'ERC dels resultats de diumenge. Volen superar CiU d'aquí a setembre, perquè tot els bufa a favor si saben apropiar-se de la moda Podem(os) en clau catalanista. Podemos és espanyolisme d'esquerres chomskyanes. Els professors interins cansats d'esperar el tren del reconeixement i de la col·locació. Els intel·lectuals cansats per un motiu o per un altre. Els fills de Zizek i d'HBO.

El nostre president serà posat sota el focus, doncs, i els minuts de comissió correran pels telenotícies espanyols amb perfum i comentaris viperins dels tertulians sense escrúpols. I tot gràcies a ERC i a les seves ganes de fer net, com si amb això s'hagués d'arreglar res —com si així només fessin que fer riure els del PSC i del PP, que ben feliços estan de veure Mas fent aquest paperot, sospiren perquè el líder del moviment sobiranista punxi l'invent i torni al seny constitucional —o plegui i es dediqui a una altra cosa.

El més trist és que saben —des d'ERC— que així tanmateix no aclariran res… Saben que això és una pantomima inútil, una simulació més en un moment en què ser d'esquerres només consisteix en dir penjaments dels altres, dels que potser no ho són tant o potser dubten d'alguns dogmes de fe. L'única ideologia d'alguns és la mossegada. ¿Però no és aquesta, precisament, l'estratègia d'El Mundo i del PP —i dels espies del CNI? ERC ha fet de PP, i tot per una ‘bona causa', mentre embruta una causa millor i prioritària per a la supervivència del país. Amb amics així, qui necessita còmplices, oi?

No sé. Potser se m'escapa algun detall. Sigui com sigui, tot això no m'agrada, però serà la bona voluntat de Mas i la seva nul·la voluntat de trencament o de deixar-ho córrer —encara que els socis siguin poc de fiar— la que mantindrà l'invent viu fins a setembre i més enllà.

Mas està decidit —i li posen una altra prova de foc, de foc amic—, i no el mou ni el ressentiment ni les ganes de castigar ningú. El mou la voluntat de liderar i de servir, i també la de fer Història. S'ho ha jugat tot per un canvi de paradigma polític definitiu, més enllà dels que des del poder van poder fer alguna cosa durant 7 anys i tanmateix no van fer res —mentre s'anomenaven a si mateixos independentistes.

Per molts, ser independentistes passa només per dir que ho són, i no per saber treballar o callar o fer alguna cosa palpable per la independència, com per exemple entrar en el Govern i carregar-se les querelles criminals per a posar les urnes. Hi ha independentistes sense talent per a la independència, com hi ha cantants que no saben cantar, o periodistes sense gràcia ni lucidesa, que viuen d'escopir als peus dels que sí saben el que es diuen. Aquest és un país tan estúpid com els altres, però no és sobirà —encara—, i l'estupidesa no hi ajuda, oi?

Salut i fins divendres vinent.

 
 

Comentaris