LES LLIMONES DELS BORBÓ

"No cal ser extremista per escandalitzar-se veient un grup d'individus amb un elevat grau de consanguinitat gaudint d'un nivell de vida exuberant i ociós"

Estats Units d'Amèrica, manca de crèdit i crisi econòmica; la tríada present als diaris contemporanis és, sense cap mena de dubte, un dolorós record per a la Família Borbó. En concret, el desgavell financer precedent a la Revolució Francesa fou degut, en gran mesura, al deute acumulat per la corona a causa de la Guerra d'Independència americana i l'ajut financer directe proporcionat per l'Estat francès a les tretze colònies britàniques rebels. La consegüent fallida financera de la corona francesa i la manca d'accés al crèdit a França, hi van exacerbar la crisi econòmica i la inestabilitat política fins que, el juliol de 1789, s'hi produí la Revolució i, tres anys i mig més tard, l'execució de Lluís XVI.

Dos-cents vint anys després de la presa de la Bastilla, el contrast entre l'opulència borbònica i les penúries de gran part de la societat roman quelcom desagradable i veritablement immoral. No cal ser extremista per escandalitzar-se veient un grup d'individus amb un elevat grau de consanguinitat gaudint d'un nivell de vida exuberant i ociós. El pitjor de tot plegat és constatar la manca de transparència dels Borbons espanyols, reticents a fer públiques les dades sobre el seu patrimoni familiar i l'impost sobre la renda, suposadament, pagat per ells a Hisenda.

Si bé els monarques espanyols no fan declaracions semblants a les de Maria Antonieta davant la crisi – "S'ils n'ont pas de pain, qu'ils mangent de la brioche!"– la Casa Reial espanyola s'ha empescat una estratègia de relacions públiques igualment insultant: davant la crisi econòmica i les dificultats socials, la Família Reial, fent mostra de la seva magnanimitat infinita, ha anunciat que s'estrenyerà el cinturó i, a partir d'ara, emprarà les llimones dels horts del Palau de la Zarzuela per a ús domèstic.

Tot honor i tota glòria a sa Majestat! Començant aquest mes de juny, els súbdits de tan alta representació dinàstica, podran estalviar-se de pagar els dos euros que costa un quilo de llimones! No cal eliminar els dos milions d'euros anuals corresponents al manteniment del iot Fortuna, ni els nou milions d'euros rebuts per part dels Pressupostos Generals de l'Estat, ni, tampoc, acomiadar alguns dels 140 assalariats de la Casa del Rei; amb l'estalvi d'uns quants quilos de llimones, sa Majestat ens estalviarà desenes, potser, fins i tot, dotzenes d'euros!

Viure en una torre d'ivori pot comportar actituds i proclames tan surrealistes i frívoles com l'esmentada; en tot cas, amb aquest tipus d'anuncis, Joan Carles de Borbó i Borbó-Dues Sicílies es guanya a pols les xiulades populars.

 
 

Comentaris