Les joies de la corona

"Amb una mirada sincera, resignada i trista em va dir "No tornis a Espanya, aquest país no té futur, construeix la teva vida aquí""

L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de xerrar amb una immigrant espanyola que va abandonar Espanya després de la Guerra Civil per iniciar una nova vida a Austràlia. La terra dels cangurs li va donar la llibertat que el franquisme li va robar i tot i que ha viscut més anys a Austràlia que a Espanya, em va confessar que mai deixarà de sentir-se espanyola. A l'hora d'acomiadar-nos em va agafar la mà amb força i va clavar els seus ulls en els meus. Amb una mirada sincera, resignada i trista em va dir "No tornis a Espanya, aquest país no té futur, construeix la teva vida aquí".

Són les paraules d'una persona que ha viscut una vida difícil i que mai podrà esborrar els traumàtics records de la Guerra Civil i del franquisme, per descomptat, això condiciona la imatge que té d'Espanya, però aquest consell em va fer pensar en el moment que estem vivint.

Quan vam entrar a formar part de la Unió Europea tots cridàvem orgullosos "Som europeus" i vam començar a sentir-nos més rics, més avançats, més progressistes, més moderns. Però aquesta crisis ha constatat que Europa ens va donar la oportunitat de millorar i no l'hem aprofitat. Sí que em estat més rics durant un temps, però no ens hem enfortit. Ara som un dels països amb més atur i amb més problemes d'Europa. Això no ens hauria d'estranyar si durant anys i panys la nostra economia s'ha basat en construir i vendre cases. Xalets, edificis, cases de camp, segones residències....construir i construir i especular. On estava el govern quan tot això passava? No s'haurien d'haver pres mesures? No hauria estat millor invertir en sectors amb més futur i competitivitat? Sembla que aquest sí és ara un objectiu per al nostre govern, de fet és una de les vuit línies d'actuació que es van pactar en la cimera anticrisis celebrada el passat divendres, una cimera que ha despertat la eloqüència del PSC que un cop més ens sorprèn amb comentaris del més il•luminadors.

La primera joia de la corona l'ha deixat anar la portaveu d'economia del PSC, la diputada Rocío Martínez-Sampere, en una entrevista a aquesta casa "Potser el govern ha donat, fins ara, una imatge d'inactivitat a l'hora de superar la crisi",va afirmar. Home, potser si la cimera anticrisi s'hagués celebrat fa dos anys, quan la famosa crisi va començar, aquesta imatge d'inactivitat no seria tan evident. Si patiu per l'estrès que pugui patir el nostre govern, tranquils, perquè aquesta cimera ha servit perquè la patronal, els sindicats i el govern pactessin vuit mesures genèriques anticrisis, ara s'han donat un marge de temps per treballar en mesures més concretes.

La segona joia ens ha arribat per boca del nostre President, José Montilla. El president defineix la situació actual com a "no fàcil" i ha manifestat la seva voluntat de promoure "la cultura de l'esforç i del servei". No sé ven bé que vol dir amb això, però molt em temo que ho podem traduir per: amb la pujada de l'IVA vosaltres pagareu el que nosaltres no em sabut fer.

 
 

Comentaris