La Guàrdia civil espanyola va escorcollar vint-i-dos edificis del govern català i va detenir dotze alts càrrecs i un impressor. La reacció dels catalans ha estat immediata, massiva i pacífica: milers i milers de persones han estat cantant i cridant davant de la Conselleria d’Economia, on va fer el primer arrest.
Potser és difícil per a la gent d’arreu del món entendre la transcendència d’aquests escorcolls, i la importància de la seva pròpia reacció. Els puc sentir dient, “No sé molt sobre Catalunya i Espanya sembla un país democràtic. Millor no ficar-hi el nas.” Però el que passa a Catalunya és clau per la democràcia arreu del món.
Parlem de la teoria de criminologia de les finestres trencades. Els líders de comunitat saben que una de les maneres de reduir el crim en un barri és arreglant les coses petites: mantenir les finestres trencades a un mínim. Quan la gent veu escombraries al carrer, edificis abandonats, i finestres trencades, tenen la tendència de cuidar menys les escombraries, edificis i finestres, i a tolerar més degradació. En canvi, si s’arreglen de seguida les finestres i es recullen les escombraries, fa que la gent trenqui menys coses, o deixi menys papers a terra. I el que és interessant, al final hi ha menys crim gros. Arreglar les coses petites fa que les coses grans no es trenquin.
Crec que el mateix passa amb la democràcia. Podria ser més fàcil que alguns pensin que el que passa a Catalunya és una cosa petita en un lloc llunyà. Pot ser molt difícil de captar per què una nació petita de set milions i mig de persones ha vist sis manifestacions multitudinàries de més d’un milió de persones pacíficament pels carrers—en diverses formes, inclosa una cadena humana de 400 quilòmetres—al llarg dels últims sis anys. La naturalesa estrictament pacífica d’aquestes mobilitzacions, el fet que ni tan sols s’ha trencat una sola finestra, podria fer pensar en alguns d’aquests que aquella gent no es prenia seriosament el que feien. Res no podria estar més lluny de la veritat.
Els catalans practiquen la democràcia en la seva forma més pura: si no t’agrada com va el país, t’organitzes, articules el que vols, elegeixes representants que faran el que has demanat, i llavors et mantens mobilitzat per insistir que el programa electoral s’acompleixi. Sempre amb mitjans estrictament pacífics. Fins i tot alegres. Li diuen la revolució dels somriures. És un exemple de llibre de text de democràcia—un barri sense finestres trencades—que pot animar a gent a altres parts del món a mobilitzar-se pacíficament per aconseguir els seus desitjos polítics.
I al revés, si permetem que Espanya detingui els líders democràticament elegits de Catalunya, si ens mantenim silenciosos mentre els líders polítics d’Espanya li diuen cop d’estat al procés pacífic i cívic de Catalunya, si ens quedem amb els braços creuats dient que és massa complicat entendre-ho enlloc de preguntar-nos per què Espanya es nega a fer el que han fet Canadà i el Regne Unit en honorar la democràcia permetent votar a la gent la seva opció preferida, llavors estem fent cops amb un pal a les nostres pròpies finestres de la democràcia.
I el que passa amb la degradació és que comença amb les cases dels altres, però aviat, arriba a la teva.
Defensar democràcia a Catalunya és defensar-la arreu del món.
