Tinc una bona amiga que sempre em deia que les ‘feminazis’ no existeixen. Era una discussió eterna entre nosaltres. A mi, sent sincera, em costava donar-li la raó. Però amb la proximitat del 8-M hi he rumiat. Precisament perquè el Dia de la Dona estava al caure, cada vegada he anat escoltant més aquesta paraula, amb l’únic objectiu de deslegitimar la reivindicació feminista -expressada en forma de vaga, de manifestació, o en qualsevol altre format. Però vaig acabar de posar-me al seu costat quan vaig veure escrita l’etiqueta #StopFeminazis en l’infamant autobús contra el feminisme d’Hazte Oír. A més, el vehicle està retolat amb una imatge de Hitler i el lema ‘No és violència de gènere, és violència domèstica. Les lleis de gènere discriminen l’home’. O sigui que si Hazte Oír fa servir la paraula “feminazis” i la vol combatre, ja sé del cert quin és el meu lloc.
També m’enerven les darreres declaracions del líder del PP, Pablo Casado, que ha retret a les “feministes d’esquerres” que no hagin defensat la secretària del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, que va declarar dimecres com a testimoni en el Judici al Procés al Tribunal Suprem. El líder conservador afirma, cínicament, que aquesta funcionària ha estat amenaçada perquè s’ha publicat la seva imatge i que les feministes no han dit res. I també s’ha queixat que no hagin defensat les dones dels guàrdies civils agredits a Alsasu. Quina manera més tronada i barroera d’intentar posar un peu en la lluita feminista i esgarrapar quatre vots! Això sí, ha deixat molt clar que el seu partit no participarà en la manifestació del 8-M en considerar que el manifest és “inassumible”.
I tampoc no suporto aquest discurs caspós i simple de la ultradreta de VOX, que considera que “les dones tenen tots els seus drets reconeguts i són iguals als homes”, i per això repudien el 8-M. Més pervers que qualsevol altra cosa és tenir els drets reconeguts i veure com en el dia a dia moltes dones encara pateixen discriminacions pel fet de ser-ho o faltes de respecte quan se les considera un simple tros de carn. I això per no parlar de l’originalitat de Ciutadans inventant-se el “feminisme liberal” i demanant que “ningú parli en nom de les dones”. Com ningú tampoc pot parlar en nom dels catalans. Excepte ells.
Per totes aquestes coses -i moltes d’altres que farien etern aquest article- defenso que cal manifestar-se, que s’ha de fer d’aquest 8-M una nova jornada històrica, perquè no hi ha cap altra manera de combatre el feixisme i la mentalitat retrògrada que plantant-li cara, sense por i amb orgull. Gràcies a una avantguarda conscient que els reaccionaris intenten insultar amb el malnom de ‘feminazis’.
