Les falses dreceres

"Senyor president, diuen les enquestes que aquesta "gran majoria" ni és "gran" ni tan sols "majoria".I que molts catalans –potser ja la meitat- creuen en dreceres que no són falses"

El discurs d'aquest final i començament d'any del president de la Generalitat ha estat, si fa no fa, com el del passat. Fins i tot José Montilla ha tingut el record que ja ha fet habitual als responsables dels serveis públics que treballen quan tothom ha campat per on ha pogut: bombers, policies, metges, etcètera. Ànim, nois! Un any més, també, el president ha exhibit la seva fe en un país que treballa i que vol fer les coses ben fetes. Enguany, però, el discurs no ha fet una declaració d'intencions sobre el finançament que calia negociar amb el govern de l'Estat, sinó que ja ha passat a la fase de proclamació i ha assegurat a la manera bíblica que es tracta d'un "bon acord, just i solidari". José Montilla, però, no ha explicat per què amb un pacte tan magnífic la Generalitat continua tenint uns problemes gravíssims a l'hora de fer front a la despesa corrent, fins i tot després d'haver-la disminuïda de manera dràstica.

Una vegada més, també, el president de la Generalitat ha proclamat la seva fe total en la "constitucionalitat" de l'Estatut, en un missatge que l'hauria d'ofendre a ell mateix per reiteratiu. Almenys aquesta vegada `podria haver fet una crítica –també seria bona, justa i necessària- als tres anys que el Tribunal Constitucional s'ha passat remenant-lo sense arribar a cap acord per les diferències partidistes que justifiquen la butaca de cadascuna de ses senyories.

La gran diferència d'aquest 2009 que ja ha acabat ha estat una certa sensació de cansament o fracàs. El president Montilla afirma que està al davant de tots els que treballen de valent, però sap també que la gestió del seu govern no ha convençut com hauria d'haver convençut. Potser perquè els seus consellers s'han cremat intentant-ho, potser perquè els recursos han estat tan magres que no hi ha hagut manera d'aconseguir-ho. I és clar, no es pot dir, perquè això seria reconèixer que el finançament potser no és tan bo. Potser perquè la necessitat que tenen els tres partits que formen el govern de marcar estils o paquets propis continua fent l'efecte de desorganització i desconcert. Potser, senzillament, perquè els catalans –almenys una part significativa dels catalans- s'han cansat dels mateixos discursos de sempre i de l'actitud d'una Espanya davant la qual voldrien fer l'adéu definitiu.

Aquesta sensació del president s'ha traduït en un cert nerviosisme. L'any que encetem hi ha eleccions. I aquest nerviosisme s'ha traduït en unes paraules que ni són bones, ni són justes ni solidàries. Unes paraules que són tota una declaració electoralista: "Podreu decidir amb el vostre vot quin camí seguir. Si hem d'aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem de mantenir l'horitzó que ens hem traçat i assegurar que una gran majoria es compromet a treballar per aconseguir-ho". Senyor president, diuen les enquestes que aquesta "gran majoria" ni és "gran" ni tan sols "majoria".I que molts catalans –potser ja la meitat- creuen en dreceres que no són falses. Potser no seran bones ni solidàries amb els que ni són bons ni n'entenen, de solidaritat. Però sí que seran més justes i més dignes.

 
 

Comentaris