El feixisme torna amb tota la seva força a Espanya. I no és una frase buida o una simple metàfora sobre la involució democràtica en aquest país. No és una exageració crítica contra Espanya ni contra els seus òrgans estatals. És la constatació objectiva de l’arribada de la ideologia de Vox al parlament andalús. I no em refereixo només a l’entrada d’alguns diputats a l’hemicicle. Sinó de la imposició de certes idees que comencen a ser legítimes. L’aparició de Vox no és només una mala notícia perquè un partit d’ultra-dreta tingui molts vots. És una mala notícia perquè la seva manera de pensar es convertirà en una opció per guanyar vots. És a dir, la força destructiva de Vox té més abast que el seu limitat nombre de diputats. La seva força i el seu perill resideix en el fet de que les seves idees es vegin com un potencial imant de vots. Quant trigaran la resta de partits de dretes a copiar les seves idees més agosarades i salvatges? El millor antídot contra el feixisme ha estat retirar-lo del debat públic. És a dir, no hem tolerat que idees com el racisme formessin part dels temes legítims dels quals es podia debatre. Això ja ha canviat.
I el problema és el segon ingredient d’aquest còctel tan perillós. La política avui en dia és una qüestió de màrqueting. És irrellevant la convicció ideològica o els referents polítics i culturals dels membres del govern. Al cap i a la fi tots diuen el mateix. I és així perquè el més important en política és convèncer a la major quantitat de gent possible perquè et votin. Vivim en una situació que seria la enveja i l’alegria màxima de Maquiavel, en la qual el poder és l’objectiu en si mateix. I la via per aconseguir-lo no és un exercit, sinó convèncer a la gent perquè et doni aquest poder. Per això, el feixisme connecta de manera tan fàcil amb les classes populars. Perquè apel·la a les pors més bàsiques i proposa solucions directes i radicals. La por a l’immigrant, sobretot. Sumat, evidentment, a la por al final d’Espanya. Més concretament, l’odi cap a aquells que no volen ser espanyols. La situació és tan dramàtica que el Partit Popular i Ciutadans poden coincidir perfectament amb Vox en els temes més clarament reaccionaris. Perquè l’odi als catalans o l’odi als immigrants encara està ben vist en aquest país. Ara bé, una cosa ens està salvant de l’expansió imparable de l’extrema dreta. Les dones.
Potser és degut a les lleis del mercat o a una campanya iniciada als Estats Units, o potser és fruit de la nostra pròpia evolució cultural. Sigui per la raó que sigui, les dones tenen un pes enorme en l’establiment d’allò que és ètic o moralment correcte. Les dones s’han convertit, de manera absoluta i objectiva, en una marca innegable de correcció moral. I la protecció de les dones i l’acceptació de la urgència de deixar d’agredir-les ha estat acceptat com una veritat necessària. Les dones, víctimes de la mentalitat feixista tradicional, tenen un pes brutal a la societat d’avui en dia. Evidentment hi ha energúmens que segueixen agredint-les, marginant-les o humiliant-les en una empresa pel fet de ser dones. Però aquests menyspreables comportaments individuals no eviten que socialment la igualtat i la defensa de les dones sigui una necessitat consensuada. És aquí on el feixisme de Vox ha topat amb una nova paret inamovible.
Veurem com acaba tot plegat, però d’entrada sembla que els feixistes no poden arribar al poder gràcies a les discrepàncies sobre temes que afecten les dones amb els altres partits de dretes. Espero que Vox no pugui tocar poder i que sigui precisament gràcies a les dones. Que les dones ens salvin del feixisme. Gràcies única i exclusivament a elles i la seva convicció i lluita per la igualtat.
