Les conseqüències del cas Millet

"Encara que els jutges no tenen el requisit de conèixer el català per exercir a Catalunya, fet sorprenent i denunciat en nombroses ocasions pel Consell d'Europa, han de garantir el dret a expressar-se en català"

Aquestes darreres setmanes ha tornat a ser notícia una de les causes judicials de Fèlix Millet, en concret la relativa a l'hotel que es volia construir al costat del Palau de la Música. Els mitjans de comunicació han explicat les compareixences no només dels encausats, sinó també dels testimonis cridats a declarar. D'entre aquests destaquen Ramon Garcia Bragado i Antoni Castells, que va ser tot un conseller d'economia del govern de Catalunya. Quina perplexitat i sorpresa... No pel que han dit aquestes persones, força previsible, sinó pel fet que no han fet les seves declaracions en català. És que el català no és una llengua vàlida per a declarar en un jutjat? És que aquestes persones no saben expressar-se correctament, de manera articulada, en català? Semblaria evident que no. El cas de l'exconseller Castells evidencia la gran oportunitat perduda de donar exemple i utilitzar la llengua catalana amb normalitat, en un àmbit com el de la justícia. Però no va ser així. Els talls de veu parlen per si mateixos. Estaria bé que el senyor Castells expliqués els motius per la renúncia a utilitzar la llengua catalana al jutjat. Va ser un atac sobtat d'amnèsia lingüística?

Cal recordar que encara que els jutges no tenen el requisit de conèixer el català per exercir a Catalunya, fet sorprenent i denunciat en nombroses ocasions pel Consell d'Europa, han de garantir el dret a expressar-se en català. És a dir, que si cal, es poden utilitzar serveis de traducció simultània.

Hem de ser conscients que l'àmbit de la justícia és un dels més deficitaris en la utilització de la llengua catalana. Un exemple d'aquest fet, és la contínua caiguda de les sentències judicials en català: l'any 2012 només el 12,7% de les sentències de Catalunya foren redactades en català. Set anys abans, 2005, el percentatge d'aquests documents escrits en català se situava en el 20,1%. En termes percentuals, les sentències en català han davallat en més del 25% des del 2005. Així doncs, mentre que el 2005 es redactaren 43.613 sentències en català, l'any 2012 aquesta xifra era de 32.479.

Res fa pensar que el pas de Fèlix Millet & Co. pels jutjats serà breu, més aviat el contrari. Per tant, preu per preu, estaria bé que totes les persones que seran citades a declarar com a testimonis aprofitessin l'ocasió per fer-ho amb normalitat, per fer-ho en català. Com a mínim que el cas serveixi no només per aclarir els fets, sinó també per canviar una situació de discriminació lingüística.

 
 

Comentaris