Les claus de Sant Jordi

Fa cosa d’un mes, aproximadament, la meva llibretera de capçalera em deia que acabava d’arribar en un moment ideal a la llibreria on treballa: havien processat tot el material ingent que acabaven de rebre per Sant Jordi, tot i que en rebrien encara més els dies següents a la meva visita. I com cada any, una jornada maratoniana d’hores darrere del taulell, al bell mig de la Rambla tarragonina, esperant que el temps no els fes una mala passada d’última hora. És en aquest dia on es fa una autèntica facturació que treu més d’un i dos calaixos de la sequera econòmica. Ho fa per a llibretes, i en conseqüència per a la resta de la gent implicada en la confecció d’un llibre: distribuïdor, editor, autor. En major o menor mesura, a tothom li ve d’aquest dia. I no és per a menys.

Al taulell, un fart de novetats que només de pensar-hi fa por, perquè passem per títols que acaben de sortir o ho fan fet els mesos precedents. Parlem d’obres com La pell de la frontera (Francesc Serés, Quaderns Crema), El poeta del poble (Andreu Carranza, Destino), La quarta paret (Sorj Chalandon, Edicions de 1984), Una història de dues ciutats (Charles Dickens, L’Avenç) o una nova entrega de la sèrie A la recerca del temps perdut (Marcel Proust, Viena). I títols de petits segells que s’enfronten als grans monstres editors d’aquest bocí de país, com Ícar (Adrià Targa, Edicions Poncianes), Foc a la barraca (David Fernàndez, Lo Diable Gros) o Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula (Jordi Tormo, Sembra Llibres).

Sempre, però, queda una opció tan bona com gratificant: o deixar-se aconsellar si se saben els gustos mínims del lector, o bé, millor encara, submergir-se per triar i remenar. Hi ha grans sorpreses als taulells, que són grans títols, de grans autors, que no surten a les llistes ni tampoc als cartells publicitaris, però no per això no poden ser petites joies en potència que esperen.