La militància del PSC ha decidit mantenir Miquel Iceta al capdavant del partit després d’una campanya de primàries on les dues persones candidates; Iceta i Parlon, han fet una campanya treballada.
Iceta s’ha imposat amb el suport del 54% de la militància davant d’un gens menyspreable 46% suports per a Núria Parlon; que consolida la seva posició com a futur relleu dins del Partit. Més enllà de la personalitat de cadascun d’ells hi ha alguns factors que han determinat aquest resultat: L’envelliment de la militància del partit socialista ha afavorit la victòria d’un gat vell bregat, conegut i coneixedor del partit com és Iceta, que ha sabut liderar i dirigir el partit en una de les seves pitjors crisis davant d’una Núria Parlon que ha apostat per projectar un missatge nítidament de canvi que ha fet mobilitzar a quadres no tan grans del partit i a les joventuts.
Les agrupacions locals i el territori han tingut un paper important. Tots dos candidats han trepitjat territori i han mobilitzat dirigents i quadres territorials per tal de persuadir el màxim nombre de militants possible. Entre els dos candidats hi trobem una diferència que pot explicar, també, la diferència de vots. Miquel Iceta ha fet una bona campanya de base sense oblidar que és important que els mitjans de comunicació parlin d’un mateix, mentre que Núria Parlon ha dedicat molts esforços a explicar-se als militants però ha descuidat, no sabem si intencionadament o no, projectar de cara en fora la seva (bona) tasca com a Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.
En el terreny del missatge i l’estratègia Núria Parlon ha quedat bloquejada per un Iceta que ha jugat les cartes sense suar: explicant que és l’artífex que el PSC segueixi sent influent a les 4 capitals de Catalunya i fent una defensa aferrissada de Pedro Sánchez i el no a Rajoy. Cal dir que la bona acollida i les picades d’ullet d’una part del sobiranisme a Núria Parlon tampoc l’han ajudat a fer el salt i han tirat enrere a bona part de la militància.
Sembla doncs, que Núria Parlon hagi plantejat la campanya de primàries com un exercici de posicionament de cara futur sense creure’s la possibilitat de guanyar quan en realitat, vistos els resultats, era possible.
Durant els pròxims dies veurem a Iceta jugar les seves cartes i si gestiona amb més o menys encert el resultat d’aquestes primàries per enfortir el partit i no fer enretirar, de nou, a Núria Parlon al seu fortí gramenenc.
La por de la fractura de les organitzacions polítiques després d’unes primàries encara sobrevola la majoria de partits però ara és l’hora de superar pors i veure-hi clars avantatges. Com el de mantenir-se a l’agenda pública més de 15 dies seguits, projectar noves idees i lideratges, aprofundir en la democratització de les organitzacions, atraure líders més propers i treballadors, facilitar la igualtat d’oportunitats, etc. Fins que no canviï el sistema electoral, les primàries són més necessàries que mai.
Jordi Crisol | @jordicrisol
Consultor en Comunicació i Estratègia Polítca
