Hi ha casualitats anhelades, la trobada amb algú estimat, i n’hi ha fatals, la trobada amb algú estimat. Pot semblar contradictori però una casualitat no es preveu ni es planifica i, conseqüentment, un mateix esdeveniment provocat per la casualitat es pot viure de diferents maneres.
Hi ha casualitats que construeixen històries que acaben simbolitzant una època, com va ser l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria i la seva esposa a Sarajevo, desencadenant l’escalada diplomàtica que va desembocar en la Primera Guerra Mundial. La casualitat va fer que fracassés l’intent d’assassinat planificat per a fer esclatar una bomba. La bomba va esclatar ferint a una dotzena de persones sense produir ferides a l’arxiduc. Tot semblava confabular-se perquè aquell dia no fossin assassinats l’arxiduc i la seva dona, però la casualitat va fer que aquell dia foren morts per els mateixos terroristes que havien fallat. El terrorista de dinou anys, Gavrilo Princip, abatut per la mala sort en fracassar l’atemptat terrorista, es va aturar a comprar un entrepà en l’establiment de Moritz Schiller. En sortir, es va trobar de nou amb el cotxe de l’arxiduc, que s’havia equivocat de ruta. Aquest cop, Princip va treure la seva pistola i va obrir foc sobre Francesc Ferran d’Àustria. La bala del tret de Princip va donar al coll de l’arxiduc, li va perforar la jugular i va acabar allotjant-se en la columna vertebral.
Si aquesta fatal casualitat va conduir a Europa a la gran guerra, no és menys tràgica la casualitat que va facilitar la detenció d’un altre dels terroristes que van perpetrar el primer atemptat. El terrorista Nedeljko ?abrinovi?, que va llançar una de les bombes, després de la fugida i per evitar ser descobert, va ingerir cianur i es va llançar al riu. No obstant això, el cianur no va fer efecte i el riu no tenia profunditat suficient per ofegar-se. Passats uns minuts, va ser detingut. La casualitat, el cúmul de casualitats que dibuixen la força de la contingència que domina les nostres vides és alhora la causa de la tragèdia i de la felicitat.
Una casualitat i la seva gran força simbòlica la trobem en un fet sorprenent i tràgic passat aquests dies a Eivissa. Una nena de tres anys, jugant en un parc a Santa Eulària des Riu, es va trobar una tauleta d’èxtasi (MDMA) i la va ingerir. Afortunadament, la seva mare es va adonar immediatament i va ser ràpidament internada en un hospital. En el moment que escric l’article, la nena es troba en cures intensives. Una fatal coincidència que podria ocórrer en qualsevol ciutat del món però, en ocórrer a Eivissa, es converteix en metàfora d’una illa que mai dorm, ni descansa sotmesa a l’influx de les drogues de disseny.
Les casualitats van a la nostra trobada en el mateix moment en què naixem. Hi ha casualitats tràgiques, moltes, i altres felices, moltes també, com el descobriment de la radiografia, quan el físic alemany Wilhelm Röntgen, mentre experimentava amb els raigs catòdics, va descobrir estupefacte que uns raigs desconeguts podien penetrar gairebé tot menys els ossos de la mà de la seva esposa, reconeixent immediatament que havia topat amb alguna cosa totalment nova: els raigs X. Ara que molts inicien les vacances podran observar, espero que per a bé, el poder immens de les casualitats que, en certa manera, poden canviar la nostra vida.
