Estic practicant la cara de sorpresa per quan ens diguin que el Barça o el Madrid han comprat partits de la Lliga. Crec que obriré els ulls i tancaré els llavis ben fort. O potser deixo la boca una mica oberta i me la tapo amb la mà. Em costa trobar el gest apropiat perquè fa temps que he decidit que no em sorprèn res del que passi en aquest esport putrefacte que és el futbol professional. Els éssers humans som veritables especialistes en l’art de destrossar qualsevol cosa. Especialment els europeus. Hem anorreat un continent sencer (o dos, depen de com t’ho miris) i actuem exactament de la mateixa manera amb tot allò que cau a les nostres mans. Hem convertit les doctrines d’un humanista revolucionari assassinat en una creu en l’església catòlica, una institució reconeguda mundialment per acumular riquesa i per abusar de nens. Això és l’espècie humana. Una gran maquinària destructora.
Això del 12 a 0 del Barça B contra l’Eldenc és el mateix de sempre. La corrupció, els diners, l’avarícia i el menyspreu absolut per l’ètica o la moral. Però no m’agradaria llençar un missatge pessimista generalitzat. M’agradaria concretar tota la meva frustració per la misèria humana en un punt específic. En un culpable identificable: les cases d’apostes. Sabeu que quan et subscrius a una empresa d’aquestes et regalen diners? Va, honestament, quantes empreses et regalen diners? Va, home! I sabeu per què ho fan? Perquè aquesta gent entén perfectament com funciona el cervell humà. Inverteixes, perds i tornes a invertir per veure si pots recuperar els primers diners que has perdut. Lo bo és que NO HAS PERDUT RES perquè te’ls van regalar ELLS! No em digueu que no és una tàctica de venedor de drogues? Parar a la porta de la discoteca i regalar petites dosis. Igual que els camells, les cases d’apostes funcionen aprofitant les debilitats humanes per guanyar calers.
Funciona així, el nostre cap. Ho sabeu si heu jugat a qualsevol joc de mòbil. Quan perdem tornem a jugar a veure si recuperem el que hem perdut. La ludopatia no és una conseqüència lamentable de les cases d’apostes sinó una necessitat estructural d’aquestes empreses. Legalitzar les cases d’apostes ve a ser similar a legalitzar l’heroïna defensant que només és perillosa si se’n fa un mal ús. No, senyors, permetre que la gent perdi diners en resultats esportius és un crim. És terrible perquè s’aprofita de la debilitat humana i de defectes endèmics del nostre cervell per enriquir-se. I és terrible, també, perquè genera un mercat obert on els resultats es poden comprar i vendre a canvi de diners. Per un cop a la història potser val la pena defensar-nos entre nosaltres i aturar totes aquestes empreses que viuen de les nostres debilitats. Aposto el que vulgueu que no ho farem.
