Les bones persones

"Qui tenia l'àvia més vella podia lluir un cert prestigi"

Al pati de la meva escola jugàvem a veure qui tenia la iaia més vella. Jo tenia àvies i rebesàvies, i això em feia guanyador total. Qui tenia l'àvia més vella podia lluir un cert prestigi, era com aquell que tenia les sabates esportives més llampants i encoixinades, qui marcava més gols, o com aquell altre que sabia caçar mosques amb les mans, arrancar-ne les ales i després torejar-les durant la classe de religió, ajudat per un escuradents i una entrada de cinema. Jo he presenciat aquestes meravelles.

Aquestes coses donen prestigi, no cal dir-ho. Tenir una iaia vella ajuda molt, tal com tenir una nació vella, la més vella del món, de l'Univers, la nació anterior a tots els oxígens, aquella nació que ja s'endevinava en el caminar del mico, en la divisió del bacteri, en el somriure i en el pet del diputat que dóna lliçons d'Història, ara que la Història comença a bufar contra la seva voluntat. Espanya… A mi l'alfabet m'ha donat moltes coses, ho he de reconèixer, però no tantes com els llibres d'Història a la senyora Sánchez Camacho o als ambaixadors de la causa, que afirmen que la nació catalana no ha existit mai. Jo ho afirmo: la nació espanyola és una meravella. Ho dic sense vergonya: la nació espanyola és entusiasmant.

Ai, senyora, les velles civilitzacions. Els perses, els caldeus, els sumeris, els egipcis, tantes civilitzacions que s'ha empassat l'embolic infame de la Història… Escolteu el silenci i sentireu el bram de tots els morts del passat, que reclamen una mica de pau i de record. ¿Qui se'n recordarà de nosaltres? Va caure l'Imperi Romà. ¿Us ho imagineu? Doncs sí, va caure, va caure un Imperi com cauen les monedes entre els dits a la cua del pa.

Diuen que els perses tenien una llei per discutir els seus acords; en primer lloc ho feien sobris, i després borratxos. Si en ambdós casos arribaven al mateix acord, llavors el tracte es tancava, i, si no, trencaven amigablement, i en pau. Sembla que en el plet Catalunya Espanya s'ha començat per oferir el pacte enmig de la borratxera en primera instància, i pel que es veu encara no hi ha cap mena de componiment. Tot arribarà.

La democràcia arriba, a través d'un forat en l'aire, a través del crit de tants de patidors. Ara està de moda negar la nació catalana. Abans estava de moda negar la humanitat de certes persones, a les quals se les considerava no gaire dignes de pertànyer a la família humana… Fins fa quatre dies, això era així, i així és a alguns països d'aquest món de mones. Encara està de moda assassinar la gent per motius polítics, en fer-los fora del club de la vida per la seva manera de pensar. Se'n diu totalitarisme, perquè vol controlar-ho tot, fins i tot si tens o no dret a respirar. Negar nacions implica expulsar-les del club de les coses que mereixen resistir.

En democràcia aquestes infàmies no són tan evidents, no es practiquen en plena llum del dia, però Déu n'hi do de les aberracions que podem arribar a veure. Hi ha qui dispara contra homes que s'ofeguen a la frontera; però també hi ha qui plora davant de les injustícies econòmiques i ecològiques del món però calla quan li parlen dels camps de treball dels comunistes o dels estudiants atonyinats per un senyor que parla amb el fantasma d'Hugo Chávez amb xandall. Munteu una manifestació contra els beneficis bancaris que vindran amb les pancartes. Munteu una manifestació al costat dels estudiants veneçolans exiliats a Barcelona: quedareu sols, al costat dels atonyinats. Bona nit, Palestina.

Penso que negar nacions serà un dia considerat tan aberrant com negar la humanitat a un grup humà per raons de raça, d'ètnia, d'ideologia o d'inclinació sexual. Negar nacions és una cosa molt lletja. En el futur serà delicte, ja ho veureu. A mi m'és ben igual que tal grup humà amb una historia de 1.000 anys o de 1.000 dies es consideri nació o no: crec que l'antiguitat és un fet irrellevant. Crec que la Història no hi pinta res en aquesta farsa. ¿Diuen que són nació? Doncs ho són. ¿A mi què m'importa?

A més, el concepte nació és més modern que moltes de les anomenades nacions; anomenar a certs grups humans "nació" és tan estúpid com dir que les senyals de fum van ser el primer wassap. Espero que se m'entengui.

Crec que ser una vella nació no garanteix un estat; i que ser-ne una de jove tampoc no impedeix que se'n pugui a tenir un d'arregladet i propi. Crec que la Història no és una presó ni una condemna; crec que la Història no hi pinta res, en tot això. Crec que els que diuen que la Història avança amb revolucions són uns al·lucinats, i que els que diuen que la Història va acabar quan va jubilar-se Ronald Reagan fan la mateixa comèdia. Ambdós veuen fantasmes.

Crec que si un determinat grup humà vol ser nació —i estat sobirà— i ho vol amb pau i democràcia se li ha de permetre, sense cometre la indiscreció de recordar-li que el seu passat és una falòrnia, perquè tot passat és cert, sempre; tothom té un ahir, fins i tot el que han nascut avui a primera hora. Però ja ho sabem; si un llibre es diu ‘Història de Catalunya' és que està ple de mentides.

Negar la nació catalana és molt lleig; tant com negar la nació espanyola o qualsevol altra identitat nacional. Aquest negacionisme és calamitós, i permet fer moltes conjectures. Perquè qui nega una nació en el fons està dient que li és igual que aquesta nació perduri, perquè fet i fet en nega ja l'existència… Qui nega una nació no en lamenta la desaparició, ni fa res per a conservar-ne la llengua, les tradicions i el llegat cultural. S'han de tenir molts escrúpols per a negar una nació. S'ha de ser bona persona.

 
 

Comentaris