Les bones intencions

"Bones intencions, president Montilla? No en cal cap. Sigui el primer que proposi mesures reals per frenar el descrèdit de la política"

Les bones intencions. Tots els camins cap a l'infern n'estan empedrats. Bones intencions també són les que el president José Montilla, com a primer secretari del PSC, va deixar anar dissabte a una gran representació d'alcaldes i regidors del seu partit. Els va proposar fins i tot un "contracte de servei públic" subscrit davant l'opinió pública. Però Montilla ha fet tard. Una part significativa –potser la més activa- d'aquesta opinió pública no en té prou. Fins i tot encara que encara votin en les eleccions i que ho facin pel PSC, fa temps que van deixar de creure'n. Ho fan, senzillament, aplicanmt-hi la trista teoria del mal menor. Costarà molt recuperar tots aquests milers de votants. I òbviament ningú pot intentar aconseguir-ho només amb bones intencions.

Els partits catalans haurien d'anar més enllà. Són ells els principals responsables del descrèdit de la política. Han aprofitat, una vegada i una altra, tots els errors dels seus rivals per enfangar el camp sempre mullat del sistema. És cert que no totes les forces polítiques han utilitzat els mateixos sistemes per finançar-se. És cert que no totes les sigles han quedat tocades amb els episodis de corrupció que han anat succeint-se de fa anys. Però, si bé això és cert i que seria injust considerar-los a tots iguals, també és ben cert que tots, absolutament tots, han aprofitat cada episodi que vinculava els altres a un cas de finançament il•legal o d'aprofitament personal per intentar destruir l'adversari, sense adonar-se que el mal podia acabar envescant-los a tots. Així ha estat.

També és injust que hi hagi molta gent que consideri els polítics com la font de tots els mals. Injust i perillós. Una part de la societat, la que més pateix els efectes de la crisi econòmica, desenganyada o desemparada, pot decantar-se cap a fenòmens populistes per substituir aquells dirigents o partits que considerin insolvents o corruptes. La història europea del segle XX n'és plena, d'aquests episodis, i tothom sap com acaben, per bé que tothom se n'oblidi sistemàticament. Els partits convencionals –els actuals i els que vindran- haurien d'entendre que no només cal denunciar l'aparició d'aquests fenòmens, sinó que, a més, han de variar comportaments i estratègies per evitar que prenguin cos i volada.

Les bones intencions han fet tard. Ara els partits haurien d'actuar. D'una vegada per totes haurien d'aprovar una llei electoral que comportés una participació molt més intensa dels electors. No cal un "contracte de servei públic", sinó un compromís de cada electe davant els seus votants. Un compromís que només es pot fer efectiu amb les llistes obertes. No cal només proclamar que la majoria dels regidors i els alcaldes són honestos. Cal reconèixer també, d'una vegada per totes, què costen a la societat els partits, recollir-ho en una llei que accepti la realitat i fer alhora un exercici sincer de reducció de costos, sobretot en cada campanya electoral. I encara que sembli il•lògic democràticament, cap partit hauria de legitimar la seva estada al poder dècades i més dècades. El president Montilla pot fer els discursos d'honestedat que vulgui davant regidors i alcaldes. Són debades si aquests regidors i alcaldes formen part d'un engranatge que ha acumulat durant trenta anys inèrcies de poder insuportables, de mals costums de govern covats des de la impunitat d'aquell que té la certesa que difícilment serà substitut pels seus rivals polítics. ¿Com pot pretendre l'alcalde de Barcelona convèncer ningú de les seves bones intencions quan la maquinària socialista municipal fa trenta anys que genera vicis i vicis? És cert que ningú pot demanar a cap partit que renunciï a la representació i al poder que li atorguen les urnes. Però quan es fan excessius durant massa temps haurien de ser els seus dirigents els qui propiciessin uns mecanismes regeneratius reals per evitar les greus tares que se'n poden derivar.

Bones intencions, president Montilla? No en cal cap. Sigui el primer que proposi mesures reals per frenar el descrèdit de la política.

 
 

Comentaris