Han passat trenta anys des de la seva lluna de mel a París. Durant aquest temps, el desgast físic, la rutina i la complexitat pròpia de la vida han transformat la parella protagonista, que torna a visitar la ciutat cercant la màgia perduda. Però ja no són els que eren; de fet, ni tan sols recorden qui són en realitat.
El retrat dels personatges de “Le week-end” recorda -per la seva acurada, rica i agredolça descripció- als interpretats per Ethan Hawke i Julie Delpy a la trilogia creada per Richard Linklater (“Before Sunrise”, “Before Sunset” i “Before Midnight”). Construïts des dels extraordinaris matisos que amaga la quotidianitat, els protagonistes d’aquesta intimista història són interpretats per uns impressionants Jim Broadbent (que va rebre el premi al Millor Actor al darrer Festival de Sant Sebastià) i, a la pell de la seva dona, Lindsay Duncan, un personatge que aconsegueix provocar-nos antipatia i empatia a parts iguals. Ella estima però alhora detesta al seu marit i combina les mostres d’afecte amb constants actituds despectives que guarden una estreta relació amb les seves pròpies frustracions. I totes les situacions que es deriven d’aquesta desgastada i desequilibrada relació són narrades amb molta sensibilitat, altes dosis d’un humor molt afilat i, sobretot, des d’un alt compromís amb els clarobscurs de la realitat.
Dirigida amb elegància pel sud-africà establert al Regne Unit Roger Michell (“Notting Hill”, “Venus”), “Le week-end” és una proposta molt recomanable. Una comèdia dramàtica divertida i alhora espinosa que, qüestionant el mite de l’amor etern, ens exposa a un nostàlgic viatge sobre les conseqüències del pes del temps en les relacions.
‘LE WEEK-END’
Regne Unit, 2013.
Direcció: Roger Michell.
Guió: Hanif Kureishi.
Intèrprets: Jim Broadbent, Lindsay Duncan, Jeff Goldblum, Olly Alexander.
Durada: 93 minuts
