Laporta no sembla català

"Amb totes les seves contradiccions, l'expresident va acabar de resoldre el Barça"

A punt de morir, a finals dels anys 70, Josep Pla va qualificar Jordi Pujol, llavors un metge convertit en banquer i editor que havia fundat un partit polític, com un "milhomes". Evidentment, ho deia en sentit negatiu, allunyat del que s'entén per l'estendard català. Es referia al seu fortíssim caràcter, de creure's capaç de tot, de saber-ne més que ningú i no anar darrere els corrents dominants del moment. Després van venir els millors 10 anys de la democràcia catalana. Salvant totes les distàncies, es podria dir el mateix de Joan Laporta.

Com Pujol amb Catalunya, Laporta tenia el Barça al cap i, en col•laboració amb els vicepresidents Sandro Rosell i Ferran Soriano, va liderar una revolució al club. Va viure aquell repte com una missió i la va dur a terme gairebé fins a les últimes conseqüències. Recordo la frase d'un directiu d'aleshores: "Si qualsevol de nosaltres portés el ritme de Laporta, no arribaria a diumenge". "Cruyff, planter, solidaritat i Catalunya", defineix avui l'expresident blaugrana el seu projecte. Laporta va netejar el club de tenebres, va fer revifar i excel•lir la singular idea futbolística de Cruyff i va globalitzar la marca Barça al mateix temps que l'apropava al batec del país. El millor futbol del planeta unit a l'acord amb UNICEF. Va construir un relat nou i captivador.

Però res és rodó i Laporta ha tingut enemics poderosos, que li tenen un odi visceral, i que han fet sang de les seves escletxes. Com, per exemple, el seu tarannà canviant. A vegades, Laporta ha ofert formes i actituds que casen poc amb la discreció catalana, més en alts dirigents. Fins i tot algú podria dir que té un aire de nou ric. Això molesta a gent diversa, per més que no sigui gaire transcendental. És un home d'excessos, capaç de deixar-se anar en públic, ben publicitat pels mitjans que no el traguen, i a la vegada de derrocar els Boixos Nois. Poca broma. A ell no li agrada parlar d'això, però va posar en risc la seva vida i la de la seva família per liquidar la facció violenta del club. Aquesta valentia se li haurà d'agrair sempre i encara avui és un fet inèdit respecte la resta d'equips de la Lliga.

Paradoxalment, però, la seva determinació , el seu voler manar, no li va impedir ser humil en el terreny esportiu. I no és habitual en els seus homòlegs, un altre factor que el diferencia. Va deixar en mans dels professionals, dels que en sabien, les decisions tècniques, primer en Frank Rijkaard i després en Pep Guardiola, amb Txiki Begiristain al capdavant i Cruyff d'oracle. En els grans canvis va triar encertadament el camí contrari al que el vent mediàtic indicava i, això sí, va tenir la sort de poder gaudir dels dos millors jugadors del món consecutivament: Ronaldinho i Messi.

Econòmicament, Laporta va sanejar l'entitat i, que se sàpiga, no va ficar la mà a la caixa, però possiblement el seu tram final va ser descontrolat, amb dinars frondosos i targeta VISA pel que fes falta. Igualment, va aprofitar les relacions del seu càrrec, com la resta de presidents de clubs de futbol, per engrandir el seu bufet d'advocats. Que cadascú jutgi aquest fet. Com a punts negres: el cas d'espionatge, greu tot i ser generalitzat, i el no saber aglutinar la junta en la segona legislatura. El seu lideratge al club no el va traslladar als despatxos i ho va pagar. Ara bé, l'acció de responsabilitat impulsada pel president Rosell és al meu parer injusta i indigne, manipulada per confondre l'assemblea, així com la retirada de la presidència d'honor a Cruyff. 'Tots som el Barça', lema de campanya de Rosell, va morir aquell primer mes de mandat rosellista. I d'aquí ve la confrontació actual, inclosa la mala maror amb Guardiola.

El 2040 es recordarà Laporta com un puntal de la història del Barça. Ja ho va dir Guardiola des del centre del camp, micròfon en mà, en una frase que va passar una mica desapercebuda: "Moltes gràcies per aquests set anys". El millor que es pot afirmar d'una persona, professionalment, és que després d'ella les seves idees perdurin o si no són seves que les consolidi. Vol dir que són bones. Amb totes les seves contradiccions, Laporta va acabar de resoldre el Barça.

 
 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?