El president del Futbol Club Barcelona ha sortit en la portada de dos diaris: un recent inaugurat pels amics de la Falange española i l’altre un regal de Jaume Roures a ZP.
Tornaré a citar Pla: “No hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un d’esquerres” i dispensin si em faig pesada però és que la obvietat aclapara.
En Laporta no surt gens afavorit en l’explosió d’alegria, banyada de suor, greix i xampany dels esmentats diaris. Aquella americana d’impecable sastre segur que no hi ha tintoreria que la salvi. Però tot i que als barcelonistes ens sap greu, més que res perquè no controla els amics imbècils que l’han retratat amb el mòbil i han corregut a vendre les fotos als anticatalanistes més furibunds, estic segura que la major part de nosaltres tampoc érem criatures versallescques celebrant l’alegria d’enfonsar el Madrid en la misèria.
Com que no crec en les casualitats (jo crec en Déu) trobo molt lleig que el barrufet engatat coincideixi amb l’informe de El Periódico òrgan de difusió del socialisme amb seu social a Catalunya, on se’ns diu que dos de cada tres socis aprova la gestió del president del Barça (65,3%) però paradoxalment sis de cada deu votaria pel canvi. És curiós això del canvi, la marca que van popularitzar els socialistes però que tanmateix mai els ha servit per guanyar unes eleccions. Els dubtes es dissipen quan se’ns explica quin és el canvi: Sandro Rossell qui, segons la mateixa enquesta, obtindria un 56,8% de vots.
O sigui que sense tenir clar qui serà el nou candidat que proposi una Junta que ha aconseguit els millors èxits esportius gràcies a unes decisions clares (Guardiola, eliminació dels Boixos nois) i una economia sòlida, planificada sobre puntals inqüestionables: la pedrera, negociació de drets televisius, internacionalització de la marca Barça al mercat americà… bé, doncs amb tots aquests paràmetres positius es veu que els socis volen un canvi. Consti que no tinc absolutament res en contra del senyor Rossell, a qui no conec tot i que dubto molt que Sandro, que més aviat és un nom d’algú que ve de jugar a tenis del Polo, o d’esquiar a Baqueira, pugui representar la massa social blau grana.
Tanmateix tampoc entenc què és tan dolent de Laporta, si pregunto, només em diuen allò dels calçotets i la garça brasilera. No és pas que ho trobi digne d’exemple però saben a quina lliga competeix?
Ramón Calderón expresident del Real Madrid que surt per fer trampes en una assemblea de compromissaris i abonar els fatxes del “gol sur”, Florentino Pérez, l’actual president propietari de la segona constructora més important del planeta que amb la requalificació dels terrenys de la Ciudad Deportiva de la Castellana va fer una operació multimilionària, que no sé si té relació amb el fet de que fos Director General de Infraestucturas i Transportes d’un Ministeri de la UCD.
José M del Nido, president del Sevilla a qui la Fiscalia anticorrupció demana dotze anys i mig de presó pel cas Malaya, Fernando Roig, president del Vilarreal acusat de facturació falsa, frau d’IVA i no sé quantes coses més, que per a les diligències han calgut tres fiscals, Juan Bautista Soler, que ha hagut de deixar el València i a qui anomenen “cerdo Soler” o “Batiste II el destructor” i paro.
De debò que algú amb un dit de seny pot negar que en Jan laporta ha sigut un bon president?
