A les últimes hores hem sabut que aquest 2019, el govern espanyol aportarà 31 milions d’euros a les entitats socials catalanes en concepte d’allò que va recaptar el 2018 per part dels contribuents que van marcar amb un X la casella que destina un 0,7% de l’IRPF a aquesta finalitat. És aquella casella alternativa a la de la donació a l’esglèsia.
Aquesta xifra, 31 milions d’euros, és la mateixa que la del 2015. I la del 2016. I 2017. I 2018. Fa cinc anys que, de manera invariable, la quantitat que l’Estat destina a les entitats catalanes mitjançant aquesta via és la mateixa. És igual el què es recapti, la xifra és idèntica. I en aquests cinc anys, i gràcies a la recuperació econòmica, la recaptació d’aquest impost, ha augmentat. La partida pressupostària, no.
Si en termes generals la situació ja és injusta (a més recaptació, igual aportació) en termes territorials, encara ho és més. El Ministeri d’Hisenda s’ha negat sistemàticament a contestar la pregunta que cada any li fa la Generalitat al consell territorial en què hi són representats l’estat i les comunitats autònomes: quants diners s’han recaptat a Catalunya per aquest concepte? Mai hi ha hagut resposta oficial de govern a govern. El que més s’hi acosta és una resposta parlamentària en què Hisenda va admetre, el 2016, que la quantitat recaptada a Catalunya eren 73 milions d’euros. Per tant, aquell any, l’estat va recaptar 73 milions d’euros a través de catalans que marcaven la X per a finalitats socials però només en va retornar 31 a organitzacions que operen a Catalunya. Se’n parla molt poc d’aquestes balances fiscals més finalistes però proporcionalment molt més punyents que les genèriques. No cal ni dir quants projectes socials directes, amb noms i cognoms i amb objectius molt concrets que ajuden a millorar la vida a persones amb dificultats de tot tipus, es poden fer amb aquests 42 milions d’euros de diferència.
I a més d’aquest greuge econòmic i social, també sobta la manca de transparència amb xifres que, tècnicament, són molt fàcils de recollir. D’aquest exercici del 2018 només en sabem les dades genèriques. Arreu de l’estat es van recollir (marcant la X a finalitats socials) 340 milions d’euros. No sabem quants provenen de Catalunya, però tenint en compte que els impostos pagats sempre suposen una quarta part del conjunt estatal, la xifra fàcilment pot superar els 73 milions de l’any 2016. El Ministeri d’Hisenda ja ha anunciat que dels 340 milions totals d’Espanya, només 214 aniran a ‘territoris’. S’interpreta que els 126 milons de diferència seran per programes d’abast estatal i que, proporcionalment, també es repartiran de manera equitativa.
Aquest és un article estrictament estadístic. No hi porta cap moralina. Però quan tants analistes i tants experts intenten explicar perquè ha augmentat l’independentisme o, simplement, un sentiment de desafecció cap a l’Estat Espanyol no cal anar sempre als titulars més cridaners dels líders polítics. Amb desajustos com aquest entre el què és capaç de fer un país (73 milions d’euros) i què s’acaba fent (31 milions) en l’àmbit social, no calen gaire més explicacions.
