El Parlament Europeu (PE) és l’única institució de la Unió Europea (UE) escollida directament pels ciutadans. A més, l’eurocambra té cada cop més importància, juntament amb la Comissió, en la presa de decisions que ens afecten directament. Per tant, estar-hi plenament representats és de vital importància. Malauradament, per als ciutadans catalans, avui en dia això no és així.
Cada Estat Membre decideix com reparteix els escons que li pertoquen al seu territori. Alguns Estats com el Regne Unit, feien servir diverses circumscripcions, tot assignant un cert nombre de diputats a nacions sense Estat com ara Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord; d’altres com l’Estat espanyol fan servir, en canvi, una circumscripció única per a tot l’Estat, dificultant la representació de les diferents nacionalitats. De fet, i independentment del sistema electoral emprat, les nacions que viuen dins d’Estats plurinacionals estan infra-representades en comparació amb altres Estats membres de població similar. Actualment, al PE només hi ha 8 eurodiputats catalans que representen gairebé 7 milions i mig de persones. Bulgària per exemple, amb una població de 7 milions d’habitants, lleugerament inferior a Catalunya, compta amb 17 eurodiputats. La diferència no és petita, precisament. Escòcia té 6 eurodiputats i una població de 5 milions i mig, mentre Eslovàquia amb la mateixa població en te 13. I la tendència és la mateixa amb altres casos com el País Basc o Gal·les.
Demanar una representació més equitativa al PE és demanar una major democratització. Les institucions europees han de democratitzar-se, han d’apropar-se al dia a dia de la ciutadania, ser més permeables a les seves demandes i, en aquest sentit, representar la diversitat de sensibilitats que integren la UE. Abans de finals d’any, el PE ha de començar a debatre una proposta, que entregarà al Consell Europeu, per aprovar una nova distribució d’escons per a cada Estat membre per les properes eleccions. El debat estarà marcat, indubtablement, per la crisi política desfermada pel Brexit. És una excel·lent oportunitat per exigir un repartiment més just per a Catalunya i per a les nacions europees. Cal que Catalunya tingui veu pròpia en aquestes negociacions per aconseguir l’objectiu de lluitar per una Europa més representativa i diversa. Malauradament, l’actitud de l’Estat espanyol fa preveure que, com en tants altres aspectes, Catalunya no disposarà d’aquesta veu pròpia fins que es constitueixi en República independent.
Les eleccions europees del 2019 seran un moment clau en la crisi de legitimitat que pateix la UE. La crisi econòmica, la crisi dels refugiats, el Brexit i la voluntat escocesa i nord-irlandesa de quedar-se a la UE, han posat contra les cordes una institució creada per harmonitzar els interessos dels seus membres i que, darrerament, està fallant clarament en aquesta missió. És el moment de pressionar per reformar la Unió i per acostar-la als ciutadans europeus. Nosaltres sabem, però, que la presència i la influència de Catalunya en les institucions europees només serà realment efectiva quan Catalunya sigui aviat una República independent.
Josep-Maria Terricabras és eurodiputat per ERC
