La venjança catalana

"L'independentisme s'ha consolidat, la violència i la repressió ens han unit i fet forts en les nostres conviccions"

El desànim és un sentiment habitual i lògic. És poderós, perquè t'atura. Et bloqueja i evita qualsevol resposta encertada davant d'una situació negativa. El desànim sol anar de la mà de la derrota. Un factor arrossega l'altre. Malauradament els catalans hem fabricat el nostre imaginari col.lectiu nacional sobre la falsa premissa que no servim per plantar cara. Ens han inculcat que, fem el que fem, la derrota és el nostre únic final. Que no som capaços de lluitar, de defensar-nos. Que som uns perdedors. I això ha generat un desànim injustificat que ha limitat les nostres aspiracions com a nació. Una de les més antigues d'Europa. La solució a tota aquesta mentida perfectament integrada al nostre ADN ha estat obligar-nos a triar. O lluita o extinció.

 

Mentre hem cregut que no servíem per a la lluita, hem construït un país modèlic i capdavanter. Una de les economies més brillants i modernes d'Europa. Una cultura viva i activa. Un teixit industrial a l'alçada dels primers d'Europa i un èxit envejable (i envejat) en el camp de l'esport. Però han comés l'error de no deixar-nos més opció que l'enfrontament. De posar-nos entre l'espasa i la paret. I és ara quan els catalans, sense cap altra opció, hem demostrat ser uns enemics incòmodes i tan eficaços com quan ens dediquem a la pau. Ja ha caigut el PP, Llarena haurà d'anar a declarar a Bèlgica, Rajoy serà escombrat sota la catifa i Europa sent vergonya i pànic pel precari sentit de la justícia a Espanya. I espereu. La cosa acaba de començar. El resum és que l'independentisme s'ha consolidat, la violència i la repressió ens han unit i fet forts en les nostres conviccions. No es pot anar contra Catalunya perquè fem les coses bé. I no ens agrada que ens peguin.

 

 

L'any 1305 l'emperador Andrònic II assassinava el cap dels Almogàvers, Roger de Flor i la plana major de la milícia. Durant els dos anys següents els soldats van arrasar Bizanci en el que es coneix com a Venjança Catalana. Una guerra salvatge que va deixar una profunda cicatriu en els grecs fins a l'actualitat. Per sort no hi ha guerra a la Catalunya actual, però les conseqüències d'aquests mesos duraran anys.

 

Comentaris