Els diaris britànics solen fer servir jocs de paraules -la figura es diu pun- per fer titulars. Sovint són molt visuals i sonors. Barregen un o dos conceptes i d’allà en surt una nova paraula, una nova expressió que de vegades, com és el cas del brexit acaba fent forat en la societat i la incorpora de manera inmediata al seu vocabulari. Dic això perquè no sé si demà en algún rotatiu algú titularà: Trumpada – pronunciant la u-. Crec però que aquí ben bé la podríem fer servir, aquesta expressió ja que passi el passi a les eleccions nordamericanes és evident que res tornarà a ser igual. Ni el país, ni la societat i, de retruc, el món sencer que d’alguna manera o altra rebrà un cop, una bona sacsejada, més o menys violenta: una trompada. En funció de qui surti guanyador.
Si bé és veritat que si Clinton perd, la trompada, la batzegada, la sotragada, serà més forta que si guanya. Però, de fet, considero que una “trumpada” ja l’ha aconseguida Donald Trump. I ho va assolir en el moment que va ser nominat imposant-se a la resta de candidats i que malgrat no tenir el partit unit darrere seu, les campanyes mediàtiques, les seves sortides de to… ha sigut i és capaç de plantar cara fins a l’últim dia a la Clinton i a l’establishment que representa. Però una “trumpada” també es podria interpretar com un cop de força a les urnes del magnat de Nova York. No en va l’animal amb què s’associa el partit republicà és un elefant i, per tant, la imatge d’una trompada de Trump encara és més gràfica. Per no parlar de les connotacions sexuals que ell hi voldria veure! Un bon cop de trompa contra el partit i contra més de mig país (i mig món) que no el vol veure ni en pintura. I un bon revés pels mercats i per la comunitat internacional que, tot i que els últims dies hagin moderat el seu discurs respecte al candidat republicà,- no fos cas que guanyés!- no els fa cap gràcia que pugui regir el destí de l’encara més poderosa i influent nació del món.
I una “trumpada” també es podria fer servir per expressar el que pot patir Clinton si finalment aquesta vegada tampoc guanya. Recordem que ja va perdre una primera batalla ara fa vuit anys davant d’Obama. Per tant, doncs, la trompada que li reservaría el destí en cas que no guanyés Hillary és important i significaría també una sonora bufetada a tot el que representa malgrat els suports d’última hora de Bernie Sanders, el mateix Obama i gairebé tot Hollywood, per no desmerèixer els col.lectius de dones, d’afroamericans, de llatins i de joves que la prefereixen a ella abans que Trump però… no se sap mai. Esperem que pel bé de tots, nordamericans i la resta del món, la “trumpada”, sigui la que sigui, sigui el més lleu possible.
