La temptació de Zapatero

"Cada cop és menys improbable un escenari d'eleccions anticipades després de la presidència europea de torn"

El govern espanyol ha hagut d'empassar-se la proposta d'ampliar fins als 67 anys l'edat de jubilació per la reacció irada d'agents socials, entitats i partits polítics. Ara també ha hagut de rectificar la proposta de pla d'estabilitat que preveia passar a calcular la pensió segons els ingressos dels últims vint-i-cinc anys de vida la boral i no dels quinze últims, com es fa actualment. A última hora, i vist l'enrenou provocat, el ministeri d'economia també s'ha fet enrere i ha dit que es tractava d'una simulació per tal de calcular l'estalvi que significaria la mesura. Les iniciatives que havien de servir per demostrar que Espanya i la seva economia són fiables –tal com va dir la setmana passada Zapatero al Fòrum Econòmic Mundial- només han servit per augmentar el descrèdit. No hi ha prou diners a la caixa per pagar el preu amb què Zapatero va comprar els vots que li van servir per ser escollit president del govern, i com que el seu futur i el del l'estat son molt negres ningú li deixarà ni cinc. Hores d'ara no n'hi hauria prou ni tant sols amb una remodelació del govern –tal com reclamen alguns barons socialistes- ja que no és impensable tornar a fer canvis a l'àrea d'economia. Per tant cada cop és menys improbable un escenari d'eleccions anticipades després de la presidència europea de torn. I si fos així no es pot descartar que es mirés de fer-les coincidir amb les del Parlament de Catalunya, on els socialistes va fonamentar la seva victòria.

 
 

Comentaris