La temptació antieuropeista

"Per fer una altra Catalunya, cal buscar socis i canviar el cor d'Europa"

La Unió Europea, les seves estructures de poder i les seves xarxes d’interessos, no miren «el cas dels catalans» amb simpatia. És un creixent maldecap i representa un perill de contagi no gens menyspreable. Aquí ens hem cregut i ens han dit que sí, que això d’Europa és la gran finestra d’oportunitat, que els partits que es perdin a Espanya es poden guanyar en segona volta a Brussel·les o Estrasburg... I comencem a veure que la UE no és d’una sola peça, que és solidària amb l’Estat espanyol i que té algunes petites escletxes per les quals, amb moltes dificultats i sense excessos d’optimisme, la veu de la Catalunya castigada i amenaçada pot trobar un camí.

A la Unió Europea, Catalunya no té una autopista, però tampoc un mur infranquejable.

El front exterior es basa en Europa, que tendim a veure més unida del que realment està, i en les institucions europees, que tenen menys poder del que realment els atribuïm.

En qualsevol cas, no hi ha alternativa a Europa. Catalunya no es pot traslladar. El mapa és el que és. Som europeus per geografia, història i cultura, a més de mediterranis i ibèrics. Això no té remei: és el terreny de joc i no s’escull. Existeix i ja està. I no admet fantasies estrambòtiques ni buscar socis impossibles com Rússia, Xina, Mèxic, Israel, l’OTAN o planetes de llunyanes galàxies.

Per altra banda, Catalunya i el catalanisme són europeistes per convicció i per necessitat, per compensar la balança tot el que representa l’Espanya «madrilenyitzada», negativa i tancada, obsessionada amb una visió imperial i colonial, tot i que sense imperi.

Si hem arribat a reivindicar que Europa és filla del romànic català, com afirmava el visionari Alexandre Deulofeu, a què redimonis juguen alguns, atiant un sentiment antieuropeista a partir de la frustració? Per comprensible que pugui ser humanament, no és políticament intel·ligent i no porta enlloc.

 

Tot i que també estaria bé, oi?, tenir un autèntic projecte sobiranista/catalanista per a Catalunya, és encara més urgent tenir un projecte alternatiu per a Europa, com a comunitat de pobles i de ciutadans, i per a les institucions europees. I després, a partir d’una estratègia, buscar socis per tirar-lo endavant. Exactament el mateix que cal fer a les Espanyes: buscar aliances.

Europa no pot ser només l’esperança de salvació, la recerca d’algú que ens protegeixi de les urpes d’un Estat i d’un sistema de poders que busquen la derrota total de la Catalunya rebel i sediciosa, per una banda, i de la Catalunya catalana per l’altra. Si tot es resumeix en un «SOS, Europa», un crit d’ajuda a la desesperada, arribarem aviat al final del carrer.

La clau no és jugar amb l’antieuropeisme, sinó maldar per construir una altra Europa. Potser no canviar-ho tot, però sí canviar unes quantes coses. I per descomptat, sols no ho farem. El model europeu actual, ja ho veiem quan es reparteixen els càrrecs, és una mena de fira d’interessos i aliances d’Estats i d’elits econòmiques, que les dretes governen des de fa una quinzena d’anys i que l’antiga socialdemocràcia ha renunciat a transformar. Aquests poders no tenen cap altre projecte que el neoliberal i han dinamitat el somni europeu, tot i que conservant-ne els rituals, els símbols, el discurs...

Aquí és on es poden jugar partits molt interessants, molt difícils i molt llargs: en una política europea i europeista entesa d’una nova manera, construint democràticament nous blocs, noves aliances i nous relats. El partit que estem disputant amb l’Espanya aferrissada es juga a fora, sí, però no ens podem equivocar de partit ni enganyar-nos sobre qui és l’àrbitre, quines són les normes escrites i no escrites i qui mou els fils. La resta és una via morta, plena d’agitació i d’esperança: per canviar Europa s’ha de ser europeista, per fer una altra Catalunya cal canviar el cor d’Europa.

 

Comentaris (13)
Entre Europa y Puigcomín.... Fa 2 mesos
...me quedo con Europa, gracias
No és culpa nostra Fa 2 mesos
Països que se'n van. Països que ara ja no hi volen entrar, "seria de bojos, en les actuals condicions" diu un alt diplomàtic (!). Un país al que el seu poble, consultat en referéndum, va dir No dues vegades a entrar-hi, contrariant als seus polítics i ara allà són pròspers i feliços. Quan als de fora de la UE els hi va més bé que als de dins. Quan dins la UE als d'altres monedes els hi va més bé que als qui tenen l'euro. Ara Borrell de ministre d'Exteriors. És culpa nostra?
federalista Fa 2 mesos
jajajaj alguns tractorians sacan a passetjar despres de la vena anti espanyola, una vena antieuropea, no passa res tractorians, tractoria del nord al menys fora d'espanya europa mon i galaxia a altre univers molt molt petit, de porcs osonencs, i llacs com el de banyoles els demes ens quedem a aquest univers es mes gran, menys rural i mes interesant, tractorians, tabarnia es queda a la civilitzacio, jajajajajaj.
Europa canviarà quan s'hi vegi obligada, com sempre ha passat amb els grans canvis Fa 2 mesos
Tota institució que ofereixi la possibilitat de ser aprofitada pels mafiosos i/o oportunistes, ho acaba sent. Des d'una alcaldia a un imperi, passant per tots els intermitjos. Tard o d'hora, alguns països del nord es cansaran de pagar subsidis eternament al sud; els pobles i algunes minories voldran tenir més veu; ens sobrepassaran algunes emergències, com la climàtica. La UE, com qualsevol imperi anterior, col.lapsara quan extremi la ineficiència i la corrupció sigui encara més evident.
I de la temptació anticatalana d'Europa no té res a dir? Fa 2 mesos
Ja vam veure per a kè va servir la no-intervenció el 36, el negar-se a acabar amb el feixisme nyol el 45, la Transició-filfa ke van promoure per deixar-la entrar... i ja hem vist kina ha estat la no-intervenció al 2017. Avui t'equivoques, Joan. Si fem nosa als nyols i als europeus, uns i altres ens aplicaran "la solució final" ke van aplicar a un altre poble culte i pacífic ke feia "nosa". No pots escriure "en seriu" ke "hem de canviar Europa".
Uno de la clase media harto Fa 2 mesos
Pot ser que tingui raó. Però tampo es pot despatxqar dient que 'hem de canviar europa'... si no es pot canviar el pais corrupte que vivim ara hem d'anar a canviar europa? Europa està facida de coses de més que dubtosa democràcia (eleccio dels granc càrrecs o millor repartiment de càrrecs) i sobre tot una justicia extremadament lenta no quan arriba és massa tard... aquesta és l'europa democràtica? l'hem de canviar???? Ho sento pero si aquest és l'únic camí els amics del poder han
anonima Fa 2 mesos
L'antieuropeisme no es contra el fet europeu, sino contra AQUESTA Europa dirigida per lobbies i interessos economics, corrupta, sense altra ideologia que l'interes d'uns quants que no es ruboritza ni de posar de cap de la seva diplomacia un personatge tant ostensiblement incompetent com Borrell per tal de donar la seva quota de participació a determinat grup
Sap greu però és així Fa 2 mesos
Si la UE actual no funciona o no funciona bé d'uns anys ençà, no sembla que siguem capaços de fer-la tornar al que era quan anava bé, abans del 2008 o millor abans del 2001. Més aviat, si no s'arregla, caldria per a Catalunya i fins per Espanya buscar alternatives com l'EFTA i els BRICS per exemple, o fins i tot Estats Units i ara el Regne Unit i la Commonwealth. La UE està molt estacanda i porta anys de desencert rere desencert, fent ara unes coses que ningú s'hagués imaginat fa només
Jmuc Fa 2 mesos
A mes de intentar convèncer Espanya (sense resultats,es clar),ara haurem de convèncer Europa?.No fora millor covercer-nos a nosaltres mateixos?
Qui són els antieuropeistes? Fa 2 mesos
Els antieuropeistes de debò són els que a la UE porten les regnes - que governar és una altra cosa - des de fa una pila d'anys i que han espatllat i fet antipàtic a base d'interessos, males decisions, ideologies tronades i extremes, austeritat per tots menys per ells i pels rics, errors i desencerts, un projecte que era bo, il·lusionador i molt volgut i esperançador. L'han corromput per tota una sèrie d'abusos, falsedats i injustícies. Els resultats: el Regne Unit, tant pragmàtic, se'n
Al autor Fa 2 mesos
Cataluña es una región de España y en Europa pinta poco o nada, porque la unión europea está formada por Estados y a usted le representa España. La voz de unos pocos eurodiputados de erc y compañía no aporta nada a España y por tanto a la unión. Sobre la "referencia histérica" de que Europa es hija del romanico catalán ya ni comento porque con ese pensamiento tan extremo queda claro que hablo con un fanático y ya se que este comentario es como hablarle a la pared...Usted mismo y su
Un marcià que vaga per l'espai sideral Fa 2 mesos
Avui no m'ha agradat gens. Joan. Europa està en mans de feixistes i del capital especulador des del primer dia: qui serà el cap del BCE? Oh, sorpresa, la cap del FMI! Europa és un avortament des del primer dia. Si Catalunya confia en Europa, que no cregui que en traurà res de bo. EU són interessos nacionals, i prou. Europa és història ja. La democràcia europea no té res d'envejar a la democràcia russa (ignorar la voluntat popular, no és democràcia). Fem tremolar els ciments econòmic
No ho compro Fa 2 mesos
La UE no es pot transformar perquè els grans estats no volen cedir poder, no és una qüestió de dretes o esquerres. Podíem esdevenir els Estats Units d'Europa i ens hem quedat en un mercat únic i poqueta cosa més, per això la UE, burocràtica, opaca i antidemocràtica, provoca cada vegada més rebuig i no només als catalans. I de socis per esdevenir independents n'hem de buscar on convingui: Israel no és cap idea forassenyada. I Rússia... si som independents a mi ja m'està bé que hi