Quina setmana per al mag de les finances que és l’únic que veu una immediata sortida de la recessió econòmica d’Espanya. S’hi ha fixat? Ja torna a parlar de recessió econòmica, res de crisi. Tanmateix treu pit afirmant que cap govern que no fos el seu donaria la cobertura econòmica que ell dóna als aturats. Ho diu després que hagi anunciat que allargarà sis mesos més el cobrament de 400 euros per aquells que ja han acabat la prestació d’atur.
No calen comentaris, si es pensa que sis mesos més de 400 euros solucionen alguna cosa a les persones que no tenen feina és que aquest home definitivament no hi toca. Podria pactar amb els bancs que els retardessin el cobrament de la hipoteca deu anys per a aquells que en tinguin, o fins que no tornessin al mercat laboral (bé que n’ha injectat de diners de tots nosaltres als bancs i no han revertit per a res en la societat) podria buscar fórmules per a crear feina, buscar experts i fer un equip altament competent que obri línies de formació especialitzada per a tornar al món laboral a aquestes persones, potser enviant-los tres mesos a empreses de fora per aprendre un tipus d’activitat concreta que aquí no es fa, complint en definitiva amb el seu paper de president: resolent allò que no funciona en lloc de repartir almoina i encara disfressar-ho de progressisme.
Mira si li va de malament les coses que inclús uns nens el confonen amb un català, que a ulls de la resta d’Espanya és el pitjor que es pot arribar a ser. Ha convertit l’Aznar en un angelet custodi, aquell insultava els catalans, el d’ara ha aconseguit que ser català sigui un insult per a la resta.
I és que tothom l’ha abandonat. Fa uns dies estava amb un d’aquells de la cella, antic amic de Felipe González i que l’ha emparat fins ara. Un creador reconegut que em confessava allò que tots ja sabem “es que no te puedes fiar ni un pelo, miente más que habla tía, nos dijo que arreglaría esto de la propiedad intelectual i internet i ahora suelta que no puede porquess us votantes no lo verían bien, tendrá huevos…“
De tan simple ha aconseguit enganyar tothom perquè ningú podia pensar que algú tan poca cosa arribés a president d’un govern. Continuava el meu amic “cella”: ” es que no escucha a nadie, el tío se ha ensimismado, sólo tienen acceso a él su asesor de imagen y la Salgado, no habla absolutamente con nadie más y no soporta que le den ni una sola mala noticia“
Sí, si ja ho hem tastat això: “Més Zapatero més Catalunya” slogan de la darrera campanya; i abans: “Pascual, apoyaré el Estatuto de autonomía de Catalunya” o aquells brots verds que veia en l’economia… tot plegat cada dia més pobres, menys lliures i més emprenyats, no m’estranya que vulgui estar sol, ara, que fent-se un favor a ell mateix ens el faria a nosaltres si plegués i convoqués eleccions. Això seria l’únic gest digne d’aquesta legislatura.
