Abans fins i tot d’aplicar l’article 155, l’estratègia ultraagressiva de Madrid està deixant l’Estat sense suport social dins la societat catalana. Ja fa temps que l’espai dels comuns ha basculat cap un sobiranisme clar i explícit, arrossegant fins i tot els seus referents a Madrid. Però és que l’empresonament de Sànchez i Cuixart ha empès alguns dels alcaldes socialistes de les ciutats importants cap a la protesta i el carrer. Jordi Ballart (Terrassa), Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet) i Josep Mayoral (Granollers) han expressat, públicament, un rebuig frontal a les represàlies contra els presidents de l’ANC i Òmnium. El 78 es queda cada cop més sol.
En aquestes condicions, enviar uns quants personatges de la confiança de Madrid a substituir, coactivament, el Govern legítim dels catalans és una idea aberrant que denota un desconeixement molt profund d’aquest país. Ocupar -okupar?- institucions tan apreciades socialment com l’escola, els Mossos o els mitjans de comunicació públics potser pot ajornar la independència però, alhora, la farà inevitable.
Ja hi ha dos presos polítics i tot indica que n’hi haurà molts més. Políticament, Madrid fa terra cremada. El 155 és l’avantsala de la independència perquè ells ho han decidit així.
