La síndrome 'pied-noir'

Una part de l'espanyolisme es radicalitzarà, però el sobiranisme no ha de picar a l'ham

La síndrome 'pied-noir' és un fenomen analitzat dels processos independentistes. Els unionistes francesos que vivien a Algèria, al veure que avançava el procés d'independència, es van radicalitzar. Primer va ser una reacció davant l'evidència que perdien davant el FLNA. Més endavant la radicalització encara va ser més gran, quan el general De Gaulle va desoir les seves peticions. Aquestes dues reaccions tenen un fons psicològic que fins a cert punt és natural, tot i que Algèria va tenir derives nefastes. Però la reacció irritada tendeix a aparèixer, sota diferents formes. A Catalunya aquests dies es veu com un sector de l'unionisme s'ha esverat i en diu de l'alçada d'un campanar, davant l'evidència que perden la partida. I un candidat de Ciutadans fins i tot ja ha parlat d'un cert sentiment d'abandó per part del govern espanyol. Apareix la síndrome 'pied-noir'. És evident que una part de l'espanyolisme es radicalitzarà, ja ho està fent. Però el sobiranisme no ha de picar l'ham i els ha d'entendre. Ara cal intel·ligència emocional, perquè també es tracta d'això.

 
 

Comentaris