Menys d’un any després de l’estrena de “Divergente”, la seva seqüela arriba a les grans pantalles avançant sobre la crisi desplegada a la futura societat distòpica que -dividida en cinc faccions per a eradicar els mals que la conduïren a la guerra- comença ara a trontollar.
Recordant inevitable i fatigosament a sagues com “Els jocs de la fam” o “El corredor del laberinto”, ens trobem amb l’evident segona entrega de l’enèsima adaptació literària que, destinada al públic adolescent, pren possessió de les sales per enfrontar-nos a temibles versions del futur originades pel fracàs del sistema actual i on l’hipercontrol s’instaura invariablement. Res nou en aquest sentit. Però si que és cert que, en comparació a la seva predecessora, aquesta segona part de la sèrie és molt més enèrgica, compta amb una factura tècnica impecable, un ritme molt més trepidant i una major agilitat narrativa. La millora, provocada sobretot per un favorable canvi de director i de guionistes, no aconsegueix amagar els constants estereotips que recorren la trama, ni tampoc la seva manca d’originalitat o l’absència d’un centre emocional potent que aconsegueixi atrapar la nostra empatia.
Perquè aquesta nova adaptació de les novel·les supervendes de la nord-americana Veronica Roth segueix presentant, sota la seva espectacular superfície, poca substància argumental i escassa profunditat a nivell de personatges, convertint-se, simplement, en una nova dosi d’entreteniment eficaç però reiteratiu, de ràpida digestió i d’encara més veloç oblit.
Títol original: The Divergent Series: Insurgent
USA, 2015.
Direcció: Robert Schwentke.
Guió: Akiva Goldsman i Brian Duffield (basat en la novel·la homònima de Veronica Roth).
Interpretació: Shailene Woodley, Theo James, Ansel Elgort, Kate Winslet, Jai Courtney, Milles Teller, Naomi Watts, Maggie Q, Octavia Spencer, Zoë Kravitz
Durada: 119 minuts
