La senyora Maria, el petroli, la metròpoli i el fiscal

"Uns dies abans havia escoltat uns herois moderns esforçant-se a mastegar un espanyol rústic en una celebració a Cervera per imposició d'una multinacional espanyola del ram del petroli"

La senyora Maria, després de molts anys, dilluns va tornar a sentir com algú parlava de la guerra de Cuba i del que s'hi havia perdut. Ben bé com quan el seu avi feia un mig somriure mentre explicava l'origen de l'estelada i dibuixava una bandera cubana per poder-la comparar.

Va ser el mateix dia i el mateix individu que parlava de la necessitat d'enfortir una metròpoli (sic!) dèbil a força de sabre. I aquí també va recordar l'avi, però aquesta vegada sense el migsomriure.

Uns dies abans havia escoltat uns herois moderns esforçant-se a mastegar un espanyol rústic en una celebració a Cervera per imposició d'una multinacional espanyola del ram del petroli. I sí, aquí també va aparèixer el record de l'avi esforçat dirigint-se en espanyol a un senyor uniformat, amb aquell punt entre la vergonya i l'autoodi. Sense riure gens.

Per caprici dels déus, la festa de Cervera va coincidir amb l'inici d'unes feines de prospecció de la mateixa petroliera brutalment protegida per l'armada espanyola que, sense angúnia, feia servir la violència com a forma de respondre a les protestes pacífiques de la societat civil organitzada. I altra vegada el record de l'avi amb un diari gris a les mans comentant fotos grises plenes de grisos atonyinant manifestants.

La mateixa setmana que a la senyora Maria li ha tocat escoltar un president canari queixant-se, impotent, del tracte colonial que rebia de la metròpoli en relació a aquestes prospeccions petrolieres. I és clar, torna la imatge de l'avi, la metròpoli, Cuba i potser Filipines.

I encara no havia arribat dijous quan un fiscal volgudament obedient i demofòbic va aparèixer a la pantalla del menjador de la senyora Maria per anunciar una querella contra el president de Catalunya per delictes de desobediència, malversació, prevaricació i usurpació. El record de l'avi, però, ja havia fugit per cames.

Deu ser per això que la senyora Maria em va trucar divendres per preguntar-me la data. I jo que li dic "21 de novembre, Maria", i ella que em respon "I l'any?", "L'any? 2014, dona."

No em va dir ni adéu però em va semblar escoltar un "Sort que marxem aviat" seguit d'alguna cosa que començava per vagin continuava per prendre i acabava amb cul.

 
 

Comentaris