La segona capital d’Espanya

"Una maragallada sense Maragall: ja que portar el Senat a Barcelona és impossible, per què no portem Catalunya al Senat?"

Des del 1978 hi ha una pregunta incòmoda, que no acaba de trobar resposta dintre de la democràcia espanyola. Sí, sí, està molt bé això del Senat i de la representació territorial i totes aquestes coses que sonen tan prometedores, però ben bé, per a què serveix el Senat? Més de quaranta anys després, és encara un dels grans misteris sense explicació.

 

El 2017 vam veure que el Senat podia servir de vàlvula de seguretat, en situacions extremes, i aprovar aquella animalada, perfectament prescindible, del 155. Serveix també per fer la guitza al govern de torn i al Congrés dels Diputats: una trista eina partidista, revestida de falsa dignitat institucional. No menystinguem tampoc la seva funció com a cementiri d’elefants, qui pogués ser un «proboscidi senatorial»... Bàsicament, serveix per ser senador/a, cosa que s’ha de reconèixer que vesteix molt i no demana molta feina. Poc més. Si demà es tanca, no el trobarà a faltar ningú, excepte els seus beneficiaris.

 

És el lloc ideal per posar-hi un català de tota confiança, un Miquel Iceta, un Santi Vila, i no ho dic en absolut per menystenir-los, sinó per descriure’ls, perquè és absolutament cert que -agradi més o menys- representen una part de l’ànima de la Catalunya del segle XXI.

 

Sánchez, una vegada més, fa de flautista d’Hamelín, un paper que s’ha de reconèixer que broda. La música sempre sona bé, la lletra sempre queda curta.

 

Pedro Sánchez ha fet una maragallada, en un temps en el qual molta gent té la temptació d’imitar la marca original, però acuradament desactivada. Ja que portar el Senat a Barcelona seria una bestiesa, per què no portem Catalunya al Senat? Dit i fet: Iceta és l’home adequat en el moment adequat. Sánchez és un bon estrateg i és valent, com tots els que han estat morts. Té bona gent al seu costat i és murri. No té grans principis, és cert, però si hem d’escollir entre ell i els patriotes passats de voltes...

 

Per això ha agafat la flauta i ha començat a tocar la melodia d’una nova versió, light, no gens perillosa, de la vella cançó, encisera, dolça, seductora, de l’Espanya amb dues capitals. O tres o cinc, no ve d’una, perquè no ho veurem mai.

 

Pasqual Maragall volia portar un trosset de la capitalitat de Madrid a Barcelona, com un injert, a veure si brotava una Espanya federal, com un miracle. Una mena de transsubstanciació, misteriosa: una solució tan divina com impossible. Si ni tan sols va aconseguir Zapatero trasplantar un organisme estatal menor...

 

Ja que és metafísicament impossible traslladar una minúscula part del poder de Madrid a Barcelona, i mira que hi hauria coses interessants a trasplantar, per què no portem Barcelona a Madrid i toquem aquella música de l’Espanya amb dues capitals? Ja que Madrid no es rendirà a Barcelona, per què no emboliquem una vegada més la troca i busquem una Barcelona que caigui als peus de Madrid a canvi d’una propina?

 

 

Pura improvisació, pur màrqueting polític, pura façana. Però bonica, reconeguem-ho. Oh, si fos possible... El problema és que no és possible i menys encara si això ha de modificar, ni que només sigui simbòlicament, l’esquema de poder de l’Espanya total.

 

La jugada és brillant, per inesperada i per prometedora. És d’aquelles basades en el principi: «I si fos que...». Bé, sí, i si fos que..., sí, seria bonic, però com diuen per allà, «va a ser que no».

 

Iceta és més del narcisisme (Serra) de la Moncloa i del felipisme (González) que del pasqualisme (maragallià), supervivent del baixllobregatisme de Montilla i els seus, admirable per les seves moltes capacitats, i no és conya, un parlamentari formidable, tot el que es vulgui... però no té un projecte de Catalunya al cap que no sigui una assimilació amable, una rendició dignament camuflada i un repartiment de papers més o menys estètic.

 

I passem pàgina, i busquem sortides creatives per als presos polítics (ui, polítics, no, eh?), i a veure si deixem fora de joc els exiliats, i millor si tothom es calma, i mirem de fer un Estatut creatiu, i aviam com recuperem una mica de plurinacionalitat, sense passar-se, i si trobem socis catalans, discretament, per fer un viratge, millor que millor... Qui dia passa, Senat empeny. I Espanya guanya cinquanta anys. Aquesta és, sempre, fins que no caiguem més de peus a la mateixa galleda, la jugada de fons.  

 

Comentaris (10)
A què respon? Fa 2 mesos
El primer que volia comentar és la sorpresa, no pas positiva, per la nova estètica del món. Tant de negre, aquest aspecte fúnebre, uns apartats com esqueles, un conjunt molt menys invitador que abans. Dona una impressió estranya com a mínim. Com ha estat?
Núria Juanola Fa 2 mesos
Aquesta proposta ,amb tot el respecte personal la trobo pre-pujolisme. Trobo incongruent q Barcelona , capital de un petit pais q intenta ser demòcrata comparteixi capitalitat amb la capital de un gran pais VELL , INTOLERANT , AGRESSIU, REACCIONARI ON EL RESPECTE ES INEXISTENT Només entendria una proposta per tractar-nos de tu a tu, sense la subordinació de la colonia.
ANDREA Fa 2 mesos
TAHARRUSH , LA TUMULTUOSA MANADA MUSULMANA .
ton c. Fa 2 mesos
sr. fedferalista, no creu que abans de parlar de percentatges, hauriem de contar-nos, no troba que tot el que es diu es fum. Anem concretant, que volem ser, peró abans caldrà votar oi?.
República Fa 2 mesos
Barcelona vol ser i ha de ser la capital de la República Catalana.
federalista Fa 2 mesos
deia que iceta i altres com ell dialogants es cansin de dialogar i vinga el trio cuartet espanyol de les azores rivera/arrimadas casado y abascal aleshores jo em pixare a riure i voste em temo riura menys.
federalista Fa 2 mesos
si rovira ja se que no t'agrada ni iceta ni maragall ni vila, ni espadaler ni ningu de aquest 52 per cent de gent que no vol uan catalunya excloent tancada en si mateixa fora d'espanya i a lo millor de la unio europea, pero molt catalana, molt del carolingi el wellos, pero resulta rovira, que iceta i molts altres com el, jo m' incloeix, es a dir la tercera via son la solucio no el problema, el problema vindra rovira quan intentant fer quan pitjor millor, iceta i altres com ell dialogants
ganxó Fa 2 mesos
Tots aqueste polítics que nomena, crec no han anat mai per aquí on vostè apunta. Tan de bo tingués raó. Pero fins que no entenguin que som diferents i com a tal volem ser tractats, tots aquest escalfacadires serà millor que vagin primer a a convencer als de la Ñ
Marc Fa 2 mesos
Escrius de pena. Torna a l'escola. Tots els fedataristes terceraviistes sou tan rucs?
Fermi Fa 2 mesos
Primer ha de aconseguir se senador, qui ho ha de fer-ho posible son les victimes del seu 155, ja se que tenen ganes -moltes- de fer-lo fora de casa nostra i engreixar la llista de na De Gispert, pero espero que no el votin.
Doncs al Parlament es podria traslladar a Torrefarrera Fa 2 mesos
El Parlament ha fet en un any molt menys que el Senat espanyol, que ja és fer poc. La diferència és que en el cas del Senat no queda molt clara la seva funció mentre que en el del Parlament si i l'ha incomplert sistemàticament; un any pràcticament tancat. En Torrefarrera s'alegrarien, gairebé segur.
Narcís ( sembla mentida sigui català .. el que fa ' viure de la moma ' .. com els diners poden viciar/ corrompre tant les consciències ? ) Fa 2 mesos
D' un IZ que no bada boca pels presos ni pels exiliats ni pels plomats, quan han estat empentats per compatriotes o dignitat catalana per l'absència de qualsevulla moral així com d' ídem de qualsevulla correcció econòmica vers Catalunya ( i , què dir-ne, de no deixar organitzar-nos políticament com comunitat amb identitat pròpia a mateix territori/ ca nostra ) .. qui pot esperar-ne res ? PD : al cap i a la fi .. no votà pro aquell 155, 155 del tot arbitrari ( atès que no ve així formu