La sedació de l'opinió pública espanyola

"Tot plegat demostra l'estat de letargia crònica de l'opinió pública espanyola, molt poc habituada als usos democràtics de l'entorn europeu"

Els fascicles de porqueria per entregues del comissari Villarejo descriuen un paisatge polític i institucional desolador. Un sistema en el qual tot es resol al marge de la legalitat, que queda per a ús del comú de la ciutadania, per als que no poden accedir a la impunitat que atorguen els diners. La radiografia del vell comissari és la d'un règim profundament corromput, amb unes elits egoïstes que menyspreen tot el que no siguin els seus interessos directes. Abans ho sospitàvem i ara ho sabem: Madrid funciona així.

 

Però el que demostra la profunditat de l'abisme moral no són les comissions del rei emèrit o les aventures sexuals amb menors dels jutges del Tribunal Suprem, per posar un parell d'exemples, sinó l'encobriment immediat de les institucions de l'Estat, que immediatament posen en marxa la maquinària exculpatòria, al marge de quines siguin les característiques de qualsevol revelació. Si és un dels seus, es tapa l'escàndol i tal dia farà un any.

 

 

Tot plegat demostra l'estat de letargia crònica de l'opinió pública espanyola, molt poc habituada als usos democràtics de l'entorn europeu. De fet, la inexistència d'un mínim esperit crític entre la societat espanyola també contribueix a explicar la immunitat de què gaudeixen les seves elits, mai no fiscalitzades. Un diagnòstic que serveix per als escàndols seriats de Villarejo i, encara més, per a la percepció social -totalment acrítica amb les decisions del poder- que ha generat i genera a Espanya la crisi política entre l'Estat i Catalunya.

 

Comentaris