Ja hem vist prou sessions al Tribunal Suprem com per arribar a unes quantes conclusions. D’entrada, que la violència no és objectivable, sinó que es decreta des del poder, igual que la malversació. Zero policies hospitalitzats o de baixa són compatibles amb que els ciutadans que van patir les agressions policials siguin els violents. Zero armes, zero pals, zero llançaments d’objectes… Tant se val, s’inventen muralles humanes llancívoles i amb això en tenen prou.
La desfilada de testimonis també ha estat molt esclaridora. El coronel De los Cobos és un personatge essencial. Amb una joventut vinculada a l’extrema dreta, ha dedicat la seva vida professional a servir l’Estat, calgui fer el que calgui fer, i això li ha proporcionat destins de claveguera colonial al País Basc i Catalunya. Les seves rialles de menyspreu als advocats demostren la impunitat insultant d’un personatge que nega la condició de ciutadans a les persones que van ser agredides pels seus policies. O la secretària judicial que es dedica a compartir continguts ultres a les xarxes i que quan veu una concentració independentista truca per reclamar un helicòpter. Aquesta és la mentalitat.
En fi, això és el que hi ha. Ara ja sabem el que aquest país es trobarà la pròxima vegada que intenti emancipar-se i amb quina fredor atacaran i perjuraran els repressors. Els hem escoltat com mentien en directe. S’ha acabat la innocència.
