Quin pecat! On anirem a parar? Com es va atrevir el diputat David Fernández (CUP) a mostrar una sandàlia a Rodrigo Rato, expresident de Bankia, durant la seva compareixença parlamentària! No sé quants polítics ni mitjans de comunicació ja han qüestionat David Fernández…
Si us plau… Si alguna cosa se li hauria de reconèixer a David Fernández és que fa de portaveu d’una immensa majoria de ciutadans, tot i que molts només admetrien estar-hi d’acord en la intimitat. Els representants de la CUP al Parlament de Catalunya estan demostrant que es pot fer política des de baix cap a dalt: escoltant amb empatia el ciutadà, fent un discurs més políticament incorrecte que correcte i, sobretot, sent sensible als problemes i injustícies de la gent.
Les compareixences dels exdirectius de bancs i caixes d’estalvis al Parlament de Catalunya serveixen per a ben poca cosa. Fins i tot diria que les declaracions de tota aquesta fauna que s’ha embutxacat sous i indemnitzacions indecents a costa de milers de clients són una presa de pèl. La majoria de partits no poden preguntar el que voldrien perquè, en algun moment o altre, aquests bancs o caixes els han finançat. I la postura, el to i les respostes de la majoria dels exbanquers són una mostra de manca de vergonya i de respecte per la cambra catalana.
Com a mínim, el diputat de la CUP els pregunta i els diu a la cara el que molts ciutadans els voldrien etzibar. Fa més de ciutadà que de polític i utilitza un llenguatge que molesta la classe política, però que arriba als electors. La gent l’entén. El seu discurs directe i sense embuts l’acompanya d’una sandàlia com un altre polític utilitzaria un discurs pactat i mostraria un document amb un munt de xifres. Són estils diferents, segur. Però un funciona i l’altre ja no cualla.
I que consti que no estic demanant pas el vot per a la CUP, però constato que demostren que saben posar-se a la pell de la ciutadania i actuen en conseqüència. Fa anys que diem que els electors s’allunyen cada vegada més de la classe política perquè s’hi senten poc representats. Segurament perquè fan política des de dalt cap a baix. I la prova és l’augment constant de l’abstenció en les diferents cites electorals. Els polítics van per una banda i la societat, per una altra. El més fotut és que ho saben, però tot continua igual. No canvia res, tot s’hi val i qui dia passa any empeny.
Diuen que la CUP és un partit que va molt bé per fer oposició, però no per governar. De moment s’han convertit en una pedra a la sabata d’alguns polítics, empresaris, banquers… I això que no governin… permeteu-me que ho posi en dubte. Penseu que són més els de baix que els de dalt, i si la CUP es fa seu el discurs dels de baix, tard o d’hora, amb sandàlia o sense, arribaran a dalt.
