La revolució del Reagrupament

"El veritable èxit de Reagrupament seria tibar, tenyir i modificar el discurs de la resta de partits en la direcció de les seves idees"

Joan Carretero pronostica que l'aparició del Reagrupament revolucionarà el mapa polític català. És possible. Un mapa polític relativament estable i força ampli com el català pot revolucionar-se de dues maneres. Una seria una revolució estrictament aritmètica: l'aparició d'una nova força política modificaria l'aritmètica parlamentària, faria possibles unes combinatòries, en faria impossibles d'altres i el conjunt de la dinàmica política quedaria canviada. L'altra seria una revolució conceptual: l'aparició d'una nova força política amb un missatge clar i contundent en una direcció determinada pot portar com a conseqüència un desplaçament dels missatges de tota la resta de les formacions, a favor o en contra. No seria llavors una revolució en l'aritmètica, sinó en els continguts.

M'explico amb un exemple: l'aparició dels partits ecologistes i verds a l'Europa ha canviat els mapes polítics europeus. Però no tant en l'aritmètica com en els continguts. Els partits ecologistes van tenir una sortida espectacular, però després s'han anat estabilitzant en posicions electorals relativament menors i governen en pocs llocs. Per tant, algú podria dir que han fracassat en la seva voluntat de revolucionar els mapes polítics. Però això es refereix només a l'aritmètica. En el fons, l'aparició dels partits ecologistes ha obligat a tota la resta dels partits a posicionar-se en torn de les qüestions ecològiques, ha obligat als partits grans a ser més ecologistes i ha obligat a retratar-se als que estan en contra de les seves idees. Allò que fins l'aparició dels partits ecologistes era una raresa marginal, la dèria d'uns quants, gràcies a ells ha entrat en el centre de l'agenda política i ha obligat a mullar-se i a modificar les posicions a tota la resta de partits. Els partits ecologistes no s'han fet grossos. L'ecologisme, sí, però a través dels partits diguem-ne generalistes, no específicament ecologistes.

Això ha passat en altres casos,en els que partits relativament petits han aconseguit situar en el centre del debat polític la qüestió en la que estaven especialitzats, i que fins la seva aparició no se'n parlava. Diguem de pas que aquesta era, al meu parer, la intenció amb la que es va crear Ciutadans a Catalunya: no tant per tenir molts diputats, sinó per intentar situar la polèmica lingüística en el debat públic i sobretot amb la intenció de tenyir el discurs i la sensibilitat del PP i del PSC.

No sé què serà en el futur Reagrupament. Personalment, jo crec que per les seves característiques, pel fet de ser un partit amb un missatge ideològic molt contundent i molt especialitzat, la vocació de Reagrupament de revolucionar el mapa polític català té més possibilitats en la seva versió qualitativa que en l'aritmètica. Certament, les majories al Parlament de Catalunya van tan justes que amb molt pocs diputats l'aritmètica fa un tomb. Però el veritable èxit de Reagrupament seria tibar, tenyir i modificar el discurs de la resta de partits en la direcció de les seves idees. Allò que dèiem de l'ecologisme. Gràcies als partits ecologistes, ha crescut la consciència ecològica. No se n'han beneficiat políticament ells, però sí l'ecologisme. Per tant, han triomfat en els contingut, encara que no hagin triomfat plenament en l'aritmètica. Jo crec que molta gent que simpatitza amb el Reagrupament ja hi firmaria.

 
 

Comentaris