El 20 de setembre del 2017 serà una data que els ciutadans de Catalunya no oblidarem mai. Serà recordada com el dia en què l’Estat espanyol, de la mà de la Guàrdia Civil -defensors incondicionals de la indivisible pàtria espanyola- va detenir de forma indeguda i arbitrària una vintena de servidors públics del Govern de Catalunya, en el marc d’una macrooperació insòlita contra el referèndum de l’1 d’octubre. Si bé el fons de les detencions és clarament rebutjable, per no dir insostenible, les formes ho van ser encara més en alguns casos. Una d’aquestes servidores públiques ha estat detinguda mentre deixava els seus fills a l’escola. Un altre servidor públic va ser detingut al mig d’una autopista mentre es desplaçava cap a la feina, com si es tractés d’una pel·lícula de Martin Scorsese. Gent que no han comès cap delicte. Gent innocent. Gent que treballa per complir amb un compromís adquirit a les urnes, mandatats pel Parlament i el Govern de Catalunya.
Davant d’aquesta actitud repressiva de l’Estat espanyol, la resposta del carrer ha sigut, una vegada més, exemplar. Pacíficament, cívicament i determinadament, milers i milers de ciutadans s’han concentrat davant de les institucions assetjades, i també davant dels seus ajuntaments, per expressar el seu suport a totes les persones afectades, per exigir l’alliberament immediat dels detinguts i per reiterar que la democràcia és imbatible. Que el dret dels ciutadans de Catalunya a decidir lliurement el seu futur és irrenunciable i imminent. Fins i tot gent contrària a la independència -cosa perfectament legítima- es van sumar a les concentracions espontànies. Perquè, en definitiva, el que està en joc més enllà de la nostra independència és la pròpia democràcia. Ni estem abduïts, ni tenim odi, ni busquem la confrontació. Som gent normal que ha decidit no quedar-se al sofà de casa mentre es vulneren els nostres drets fonamentals.
Som la gent que, quan toquen injustament un dels nostres conciutadans, pensi el que pensi, vingui d’on vingui, parli la llengua que parli, ens multipliquem i sortim a defensar-lo. Som la gent que no cau en les provocacions d’un estat policial. Som la gent que regala clavells i canta mentre resisteix pacíficament davant de la repressió. Som la gent que ha dit prou al pal i la pastanaga. Som la gent que no deixarà cap dels seus alcaldes i alcaldesses sols per posar les urnes. Som la gent que reobra webs quan ens les tanquen. Som la gent que no té por. Som els dignes estibadors que decideixen lliurement no col·laborar amb la repressió. Som la gent que no nega la veu als altres. Som la gent que sap escoltar i actuar en conseqüència. Som la gent serena i ferma en les nostres conviccions. Som la gent que no intenta justificar una repressió injustificable. Som la gent disposada a expulsar el règim del 78 per la via de les urnes. Som la gent que construeix enlloc de destruir. Som la gent que busca solucions per cada obstacle.
L’1 d’octubre és el dia D de la Revolució Catalana. Segurament seguiran reprimint-nos amb totes les eines que les clavegueres tenen al seu abast. Ens intentaran fer la vida impossible de mil maneres. Ens voldran atemorir fins l’últim instant amb l’únic objectiu de fer-nos desistir del nostre dret a votar. Però no podran. No podran perquè es trobaran al davant tota aquella gent que defensem les nostres llibertats fonamentals. I no oblidem. Avui, els perseguits som nosaltres, però demà seran uns altres. I nosaltres sempre farem costat als demòcrates. Ara que sabeu on cal anar l’1 d’octubre: a les urnes, catalans!
