La república independent del taxi

"Els greuges dels taxistes no són excusa per ignorar el país on viuen i condueixen, com si fossin els reis de la selva metropolitana."

Al país del taxi la llengua habitual és el castellà. Tan habitual i omnipresent que els vaguistes li poden dir «subnormal» a un taxista que s'expressa en català o que demana que conèixer el català sigui un requisit bàsic per tenir llicència. On s'és vist! La república independent del taxi és una mena de país que funciona sobre quatre rodes, tancat rere uns vidres, amb la banda sonora d'unes ràdios que sovint ja es podrien estalviar. Tenen els seus propis codis i normes, els han deixat construir-se un món a part sota el paraigua del servei públic, dominen l'asfalt i exerceixen com a amos dels carrers, i quan convé, exhibeixen el seu poder desacomplexadament.

 

No podia ser d'altra manera: el món del «forotaxis» és parent proper del «forocoches». El regne del «cuñadismo», disfressat de transport públic al servei de la comunitat.

 

No és que siguin els dolents de la pel·lícula, ni de bon tros. Simplement actuen amb prepotència i escassa intel·ligència social, però són víctimes, com altres col·lectius, de la formidable estafa de l'economia col·laborativa i totes aquestes collonades de Cabify, Uber, Glovo, Deliveroo i tants altres exemples de relacions laborals feudals, abusives i indignes que ens estan arruïnant, aprofitant que els consumidors sempre busquen l'oferta aparentment més barata i guai.

 

En qualsevol cas, això no és excusa per no saber on viuen ni per on condueixen, com si fossin els reis de la selva urbana metropolitana.

 

Quina és la llengua reina d'aquesta república independent? El castellà, òbviament. Es vanten de conèixer tots els carrers però ignoren el país pel qual circulen. El català, al món del taxi, és de segona. Com als bars i com a tants altres àmbits de la vida quotidiana. Hi ha una ratlla que en realitat és una frontera interna, una esquerda, potser una ferida: la llengua. I en aquests àmbits el castellà funciona com la llengua que t'imposa aquell que en teoria està al teu servei, cosa que evidentment no el converteix en inferior ni en servil, només faltaria. Però sí que, quan estàs al servei d'algú, sense servituds feudals, potser que t'hi adaptis una mica i intentis apropar-t'hi, no? Vaja, és molt simple: quan vols vendre alguna cosa, millor que parlis la llengua del comprador.

 

En general, ni aquest petit esforç no fan. No ja amb l'anglès, no, sinó amb el català, que implícitament rebutgen com a llengua «normal». Per això li poden dir «subnormal» al taxista que reclama, barretina inclosa, un servei en català, que no l'exclou en castellà ni en anglès ni en xinès. Però sí un servei que no sembli extraterrestre, un servei que no ignori per quin país circulen els taxis i a quin país es deuen, ja que es reivindiquen com a servei públic. Dit d'una altra manera: un servei que respecti la Barcelona i la Catalunya a la qual es deu.

 

 

Ja estem acostumats al fet que la llengua de les protestes socials o econòmiques sigui el castellà. És la llengua que entén el poder, l'única llengua que vol parlar el poder, amb l'excepció de les institucions de segon ordre (autonòmiques, municipals) que entenen i respecten totes les llengües, sense menysprear el català. Però el castellà és la llengua de la policia (autonòmica i local inclosa), la llengua dels jutges i fiscals, la llengua de l'economia i dels negocis, la llengua dels mitjans que volen dominar les nostres ments, la llengua dels documents importants (amb excepcions)... i la que fàcilment s'imposa a la cafeteria, al carrer, a l'hospital o al taxi. I la que es fa la víctima, com si no fos la llengua dominant.

 

És estrany que aquesta sigui la llengua de la república independent dels taxis? En absolut. Però sí que és sorprenent, com a mínim, que des d'aquesta fatxenderia orgullosa pretenguin aconseguir la solidaritat o comprensió d'una societat que ells no volen entendre ni acceptar.

 

Hem de donar suport, o almenys consentir, les seves reivindicacions, i donar-les per justes, sense qüestionar res, però ells sembla ser que tenen tot el dret a no reconèixer el país en el qual viuen i que els paga els seus serveis, a circular per un país fent veure que no existeix ni el país ni la seva llengua... No sé, em sembla que confonen la baixada de bandera, la seva, amb la baixada de pantalons, els nostres...

 

Comentaris