La República és sobirania, no administració

"El pujolisme i els progres ens van dir que la sobirania dels estats estava desapareixent, però a l'hora de la veritat ens ha salvat el president i la poca república que ens queda"

Quan el PSOE i el PP van delegar als tribunals la crisi catalana, l'independentisme els va retreure que judicialitzar el problema acabaria portant l'Estat a un carreró sense sortida. Ni Rubalcaba ni Rajoy van escoltar, i ara al jutge Pablo Llarena s'ha de veure pidolant proves de rebel·lió davant mitja Europa.

 

El problema de Catalunya i Espanya és de naturalesa política, i posar-hi els jutges pel mig no només ha fet impossible qualsevol negociació, sinó que ha obert la porta a una internacionalització descontrolada gràcies a l'exili generalitzat dels polítics.

 

Però... L'independentisme institucionalitzat també ha fet trampa, en presentar sovint la independència com una qüestió administrativa. Jordi Pujol ja deia en privat que Catalunya havia d'anar guanyant competències i al final la independència arribaria de forma gairebé natural.

 

Artur Mas va sublimar aquesta narrativa amb un concepte brillant: estructures d'Estat. Mas va guanyar unes eleccions prometent estructures d'Estat i un referèndum, que a l'hora de la veritat es van traduir en millores administratives i una consulta popular. Prohibida, això sí, i que ha acabat amb el seu patrimoni i la seva llibertat amenaçats per la Justícia espanyola.

 

Carles Puigdemont no va canviar la retòrica, però la va endurir i va assegurar que ens duria fins a la pre independència, un altre concepte potent però difícil de definir. Dins el seu govern, el vicepresident Oriol Junqueras es va fer seu el concepte d'estructures d'Estat i va portar la hisenda autonòmica fins al límit de les seves competències.

 

Durant anys, vaig assistir i participar en debats independentistes on el gran dubte era si la hisenda pròpia estava a punt, si l'Institut Català de Finances tenia múscul per convertir-se en un Banc Central, o si les centrals nuclears es podien desconnectar de la xarxa espanyola sense provocar l'apocalipsi.

 

Gran error, perquè en comptes de parlar de política ens vam dedicar a parlar d'administració. El debat que hauríem d'haver fet era quins passos havien de fer els nostres polítics i la nostra societat civil per obrir un conflicte per la sobirania de l'Estat espanyol a Catalunya.

 

Dit d'una altra manera, és independent aquella administració que s'atreveix a dir-te que si no l'obeeixes t'enviarà a la presó. Aquesta amenaça pot ser precària, com comprovat amb la impotència del Madrid del Gran Poder davant la justícia europea.

 

 

Ni Puigdemont ni Junqueras ens van explicar si estaven disposats a exercir el monopoli legítim de la violènciaen el sentido weberiano, amigos de la policía- i quan van poder van decidir unilateralment no fer-ho. L'Estat ho ha interpretat com una feblesa i va decidir utilitzar els jutges per guanyar per golejada.

 

Finalment, els nostres líders han tastat el significat de la paraula sobirania: Junqueras és un ostatge polític i Puigdemont s'ha salvat gràcies a que la sobirania encara existeix dins la Unió Europea.

 

Ves quina ironia. El pujolisme i els progres ens van dir que la sobirania dels estats estava desapareixent, però a l'hora de la veritat ens ha salvat el president i la poca república que ens queda. De moment.

 

Comentaris