És una obscenitat! Treballar fins als seixanta set anys i tenir un pla de pensions. Aquesta és la solució per posar fi als nostres problemes, econòmics. Qui ho ha assegurat és qui s’asseu a la poltrona del Banc d’Espanya, i encara que ho vulgui vendre com una suggerència, un globus sonda, ell ho té clar. Que algú que es jubilarà amb cinquanta cinc anys i una pensió extraordinària digui que la recepta per fer front als problemes econòmics que té el govern d’Espanya amb una taxa d’atur desbordada i una guardiola per pagar les pensions foradada és aquesta trobo francament que és un despropòsit.
El problema no és l’edat de jubilació, el problema és que no hi ha feina! No s’ha sabut incentivar el mercat laboral ans al contrari s’ha precaritzat i s’ha empès al jovent a anar-se’n del país si vol treballar. I l’altra qüestió és que la guardiola de les pensions l’han deixada eixuta perquè n’han anat xupant sense preocupar-se de reomplir-la. No és falta de previsió, no. És incompetència per deixar caure un sistema que havia de garantir precisament que les persones que havien treballat tota la vida poguessin respirar quan deixissin de fer-ho.
En lloc de deixar treballar els joves que no tenen feina, volen jubilar a la gent més tard. És clar, la jugada és rodona i els números canten. Si una persona es jubila és una pensió que s’ha de pagar, en canvi un jove que no ha treballat no té dret a cap prestació. Ja en saben ja de fer números i, sobretot, de portar l’aigua al seu molí.
També trobo que li haurien de caure els mitjons i la cara de vergonya no només per haver-ho plantejat sinó a més per tenir la barra d’afavorir descaradament els del seu sector, la banca, com si no l’haguéssin afavorida prou! Això dels plans de pensions és una estratègia de pa per avui i gana per demà. Els plans de pensions són una trampa d’on no en podrem sortir perquè estarem atrapats pels bancs quan estiguem jubilats amb seixanta set anys o amb els que siguin. I llavors no tindrem ni diners per pagar els medicaments de la recepta.
