La realitat i els seus sequaços

"La política ha donat sempre prioritat a la realitat, encara que visqui alimentant-se de promeses incomplertes i de somnis"

No hi ha dia en què algú no reclami a un altre ser realista, tocar de peus a terra, no tenir el cap ple d'ocells i no ser un somiatruites. La política ha donat sempre prioritat a la realitat, encara que visqui alimentant-se de promeses incomplertes i de somnis per aconseguir una societat perfecta on uns manin i uns altres obeeixin. La realitat tal com la vivim poc té a veure amb la realitat. Dit d'una altra manera, una part dels creadors de somnis, entre ells, polítics, artistes, esportistes o religiosos, s'han aliat perquè els seus encanteris ja no es facin servir per alliberar al món d'una raó opressora sinó per consolidar-la i servir-la.

 

El cas del Brexit és una excel·lent imatge per visualitzar els sequaços d'una realitat fabricada, opressiva i deshonesta. No ho és pel que defensen, ni pels qui ho defensen, ni pel que han aconseguit, sinó per arrossegar a la societat a viure en un pla irreal, sense fonaments, on s'apinyen arguments fal·laços que la societat assumeix i converteix en reals. La realitat de Vox és avui la de molts espanyols. Els seus ideals enaltint la virilitat, l'honor, el patriotisme, la Setmana Santa o la tauromàquia, han provocat que molts espanyols es rebel·lin creient que fins ara vivien enganyats. Paradoxa: les impostures i falsedats de Vox esdevenen certeses, en enlluernar a una societat decebuda, provocant-los passió i ceguesa, fomentant-los creure en forces constructores d'una realitat impossible. Vox ha aconseguit generar una aparent nova realitat inexistent. Molts espanyols, en l'últim minut, els han votat per exigir un canvi radical de la política a Espanya però, després de dipositar el vot i veure el resultat de les eleccions, ja saben que en el seu dia a dia no es donarà el que Vox va prometre.

 

 

El que està passant a Veneçuela permet observar com la societat viu de forma dramàtica, fins i tot arriscant la vida dels ciutadans, dues realitats irreals. Ni Nicolás Maduro opera en la realitat, ja que la seva dictadura constitucional ha sucumbit a les seves pròpies mentides, ni Juan Guaidó pretén fer la revolució a través d'un fallit cop d'estat incapaç de liderar. La realitat a la qual tantes vegades apel·lem per a mostrar l'equivocat que està l'altre i per a reforçar els nostres propis arguments sol ser producte d'una il·lusió tan fràgil com la idea que intentem defensar. Quan es parla d'hegemonia d'una idea davant d'unes altres sabem avui que és una cosa efímera; només indica un momentani triomf d'una sobre les altres. L'hegemonia és com estar pujat a una sínia; arribem a tocar el cel en un instant i, poc després, estem tocant a terra. I, qui són els sequaços de la realitat? Doncs cada un de nosaltres, quan imposem als altres la nostra realitat incontestable, aparentment tan real que tan sols un petit error en el guió dels fets pot descobrir-nos tot el seu artifici i provocar la nostra decepció.

 

Si observéssim la realitat d'una forma més oberta, amb criteri i rigor, matisant els nostres prejudicis, no ens deixaríem enganyar per aquells que ens volen salvar de mals que, analitzant-los, no són reals.

 

Comentaris (1)
Pitxolí Fa 7 mesos
Sovint trobo que els articles de Riera no són ni carn ni peix, però aquest m'ha agradat. Crec que hauria d'aprofundir en aquest enganys i autoenganys sobre la realitat.