Només de l’audàcia política de Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran podia sorgir la crida a constituir una nova Solidaritat Catalana, fonamentada en aquest cas sobre el dret de decidir. La jugada, presentada ahir en societat i bastida a corre-cuita en menys d’una setmana, ha posat tots els partits catalans (curiosament n’exclouen el PSC però inclouen EUiA) davant del mirall. L’elecció és senzilla i es fonamenta sobre una obvietat: totes les forces interpel·lades, unides, guanyarien indubtablement les eleccions amb una majoria absolutíssima, fet que legitimaria davant del món un procés autodeterminista. I quasi totes les forces interpel·lades (a excepció d’Unió i d’ICV, que es reclamen confederalistes), són partidàries del dret de decidir. Ergo una coalició així seria natural en un moment de crisi com el que vivim.
Però tots sabem que l’invent no quallarà. A CiU totes les enquestes li són més que favorables i no renunciarà a governar en solitari durant quatre anys. Potser dins de CDC algú encara tindria dubtes, però l’oposició d’Unió serà absoluta i frontal. Ni ICV i encara menys EUiA s’apuntaran a una coalició amb CiU. Pel que fa a ERC, la proposta s’emmarca dins la seva tradició unitarista però és lògic pensar que Joan Puigcercós no s’afegirà a un projecte on és més que probable que acabés compartint llista únicament amb Reagrupament i Democràcia Catalana (roda el món i torna al Born!). Per la seva banda, seria lògic pensar que la CUP no s’hi afegirà perquè té una altra estratègia, però la seva presència a la manifestació del 10-J demostra que té una tàctica sorprenent (o erràtica, segons com es miri).
Així doncs, quines són les veritables raons rere la proposta? Són Laporta, Tena i Bertran uns ingenus? No conec personalment el Laporta però sí els altres dos, i ja els dic que no en són gens ni mica. És possible que busquin el rebuig dels partits tradicionals per tirar-se a la piscina amb la consciència tranquil·la. O és possible que ho facin per reforçar-se internament dins els seus respectius partits.
Apunto una altra possibilitat, que fa dies que corre: que Joan Laporta no es vulgui presentar i el rebuig general a la seva proposta sigui l’excusa perfecta per no fer-ho.
