La Primera Guerra d’Independència

"El 2017 l’Estat espanyol va declarar una guerra econòmica contra Catalunya"

A la Viquipèdia del futur apareixerà així: Primera Guerra de la Independència Catalana. Va tenir lloc el 2017, la van perdre els independentistes i va ser la primera de les noves formes de guerra d’independència del segle XXI al món, molt diferent de les dels segles XVIII-XX. Després d’un llarg període de tensió, preparatius i hostilitat creixent, els catalans van intentar forçar una secessió a partir d’un referèndum que no van saber culminar i la monarquia espanyola va impulsar, els anys següents, un ampli programa de repressió i centralització.

 

La vam perdre, entre altres coses perquè no sabíem que era una guerra. Semblava una performance festiva, una revolució dels somriures, del vot, les urnes, una festa de la democràcia i totes aquelles coses tan estètiques i happyflowers... Però era una altra cosa.

 

Fa anys que la guerra, al primer món, ha evolucionat. Només es bombardeja i mata al segon, tercer i quart mons. Al primer, les coses es fan d’una altra manera. Donem gràcies als déus, sí, però no ens despistem: una guerra és una guerra. Entre altres coses, com deia von Clausewitz, perquè és la continuació de la política amb uns altres mitjans i acostuma a deixar víctimes i destrosses de tota mena.

 

Quins mitjans? Alguns ja els coneixem prou bé. Va ser una guerra postmoderna, amb paramilitars, jutges, presos i exiliats per escarmentar els sediciosos, amb batalles digitals, amb desinformació i guerra psicològica, aliances internacionals... i ara està més clar que mai que també va ser una guerra econòmica. Ho expliquen ben clar els experts del Col·legi d’Economistes de Catalunya quan relaten les brutals pressions a bancs i empreses per traslladar les seves seus, al mateix temps que l’Estat retirava dels bancs catalans una xifra espectacular, uns dotze o quinze mil milions d’euros, un terç de la fuga de dipòsits. Frase de Guindos a un directiu bancari al qual li tremolaven les cames: «Heu canviat la seu? Doncs no patiu». I els diners van tornar.

 

Xantatge? Política? No. Guerra econòmica. La mateixa que disputen els Estats Units i la Xina, per exemple. Una nova forma de guerra del segle XXI per als privilegiats del primer món.

 

Us apallissarem i us arruïnarem. Us fotrem a la presó i us vindrem a capturar allà on us amagueu, no tindreu refugi segur a tot el món. I al final, si insistiu, us enviarem els tancs i posarem uns quants morts i ferits damunt la taula. Queda clar? Aquest era i és el concepte, que estan acabant d’afinar al Tribunal Suprem.

 

 

Van fer amb l’Estat el que els va sortir dels dallonses, saltant-se totes les lleis, tots els controls. Com ho fan encara, sense manies. Està en joc la unitat d’Espanya, el valor suprem. I en la guerra s’apliquen les lògiques de guerra. Primera: s’hi val tot, dintre del context en el qual et mous, no és el mateix a Europa que a Uganda. Segona: les ordres es compleixen sense discutir-les. Tercera: només n’hi ha un que mana, el comandant en cap. Com deia la versió antiga dels Segadors, «Ara el rei, nostre senyor, declarada ens té la guerra».

 

La pressió econòmica, la fuga d’empreses, la retirada arbitrària de dipòsits financers de l’Estat, el xantatge a les empreses... I clar, els presos, els exiliats, els embargats, el front exterior... Tot això són actes de guerra, que som perfectament capaços d’imaginar entre la Xina i els Estats Units, però a casa nostra no els acabem de catalogar correctament.

 

Ja podem fer-nos una idea de com serà la Segona Guerra de la Independència. Postmoderna, com la primera, però molt més violenta. No és agradable de dir, però algú pot pensar seriosament en un divorci amistós? En qualsevol cas, la millor manera de perdre una partida és no saber a quin joc estàs jugant, i aquest és molt seriós i dur. Ara sabem com es diu el joc. I sabem també que tard o d’hora, potser en la propera generació, això acabarà altra vegada en un nou xoc (no per força a trets, però no ho descartem en absolut). I el que perdi... «Vae victis», que deien els romans. Ai dels vençuts.

 

Perduda la primera, i quan som tot just al principi d’una llarga, confusa i estèril postguerra, tinguem clar que no n’hi haurà tres: o es guanya la segona o adéu, Catalunya.

 

Comentaris (8)
En Pep de la Vila Fa 2 mesos
La batalla continua...I el petit pot guanyar si persisteix com ho demostra històricament Vietnam.
joan Fa 2 mesos
Els seus comentaris incendiaris no ajuden gens a solucionar el probleme i a favor del procés
Porc rural Fa 2 mesos
Em fa fàstic que et donis per vencçut.
ciutada del mon Fa 2 mesos
i la sonda voyager de neptu va fer una foto a la terra i es veia una mota de pols blau palid,sense fronteres ni nacions rovira el sagan va dir a la nasa que es fes la foto, en fi aviat anirem rovira a altres planetes qui sap si habitats, com la terra al voltant de estrelles com el sol la sonda kepler ja ha descobert milers, penses en aco alguna vegada rovira o penses en petit, del senia als pirineus i del mar al cinca, rovira et tinc per un home no massa ruc rovira, quina pena i quina llastim
ciutada del mon Fa 2 mesos
tens gana de guerra oi rovira, al segle 21, per una bandera per una identitat t'has escoltat rovira,et tinc per un home no massa ruc, t´has escoltat rovira en un segle de mon global i on aviat sortirem a l'espai es parla de conquerir marte a mig segle rovira i que a final de segle n'haja una colonia humana a marte estable, humana rovira, saps el segle on estas rovira has llegit a carl sagan i la seua reflexio al llibre un punt blau palid, quan la terra es vista de la sonda voyager en orbita
Singularitzar, decidir, actuar Fa 2 mesos
El rei ens ha declarat la guerra, però el rei té molt poques llums. A qui cal identificar és al deep state que dissenya l'estratègia dels titelles, des del rei als de C's i Valls per a que ningú gosi discutir la seva acomodada vida de privilegis. Les revolucions són el caos lògic que es genera a l'ordre i control del "atado y bien atado". Potser no hauríem de fer la guerra, sinó la revolució (incruenta).
Item mas Fa 2 mesos
En les Corts de Tarragona de 1319, Jaume II va promoure l'anomenat Privilegi d'Unió, que consagrava el principi d'indivisibilitat dels tres Estats peninsulars integrants de la Corona d'Aragó: Aragó, Catalunya i València havien de ser sempre regits pel mateix rei. La secessió de Catalunya (i dels altres) era il·legal des d'aquesta data.
No diguis tonteries, Rovira Fa 2 mesos
La primera guerra d'independència catalana se l'anomena Guerra Civil catalana (1462-1472) i és l'enfrontament de Juan II d'Aragó i els remences d'una part, i el Consell del Principat de l'altra. Una part de Catalunya va triar successivament tres reis diferents per substituir Juan II d'Aragó: Enric IV de Castella (si, Castella), Pere de Portugal i Renato d'Anjou.