La Primavera Catalana

 

Tristesa. Dolor. Ràbia. Indignació. Però també esperança, coratge, determinació i dignitat. Dignitat infinita dels presos polítics i exiliats i els seus familiars a qui vull transmetre tota la meva estima i solidaritat. Això és el que he vist als ulls de moltíssima gent després de constatar, una vegada més, que la croada judicial de l'Estat espanyol no afluixa, ni afluixarà. Amb intel·ligència col·lectiva, estem abocats a afrontar un sistema repressiu que s'ha fixat els objectius de destrossar les nostres legítimes conviccions, minar els drets fonamentals de tots els ciutadans de Catalunya –siguin o no independentistes– i carregar-se qualsevol rastre d'esperança per construir un futur millor sobre la base dels valors democràtics.

 

Tant és així que en cap cas podem sotmetre els nostres drets fonamentals a la tirania i la repressió d'un Estat violent i violador dels drets humans. Si el jutge Llarena vol governar Catalunya, el que ha de fer és deixar d'exercir la violència judicial per imposar el seu deliri mitjançant els tribunals i sotmetre's legítimament a les urnes com fan els demòcrates d'arreu del món. La voluntat majoritària i democràtica, legítimament expressada a les urnes, preval sempre sobre qualsevol interpretació jurídica. Els partidaris de la República hem demostrat abastament que som gent de pau que no ha tingut mai por de les urnes, fins i tot quan aquestes han estat imposades il·legítimament pels executors, coautors i còmplices del 155.

 

 

En efecte, hem triat majoritàriament la via pacífica de la no-violència per fer efectiva la República. Crec fermament que aquesta és la via més revolucionària de totes, la que obliga els poders de l'Estat a inventar-se una violència que mai ha existit, ni existirà mai per part nostra. Certament, pot ser una via democràtica més feixuga i lenta, que requereix sens dubte molta perseverança com també l'assumpció de contradiccions. Ens obliga a convertir-nos, cadascú a la seva manera, en teixidors de complicitats amb tots els actors de la societat civil i els demòcrates d'arreu del món, en particular els demòcrates que se senten legítimament espanyols. Hem de sortir de la zona de confort i ser capaços d'explicar a aquest 1,9 milions de conciutadans que la nostra causa no només és justa, sinó beneficiosa per a tota la ciutadania en termes d'igualtat d'oportunitats i de drets col·lectius.

 

És des de la generositat, la solidaritat, el respecte, el foment de la participació ciutadana i la defensa aferrissada de la llibertat d'expressió i de pensament que podrem posar les bases d'una societat més lliure, més justa i més humana. Tots i cadascun dels partidaris de la República hem de posar els valors republicans al cor de les nostres actuacions i en tots els espais possibles, començant pels nostres municipis. No oblidem mai que la Revolució Catalana, a diferència de la repressió estatal i oligàrquica, comença de baix i arriba a dalt. Fem-ho per aquells qui es troben injustament privats de llibertat i també per tots aquells que per poder expressar-se amb lliurament i continuar defensant la República han hagut d'emprendre el dur camí de l'exili. Una abraçada Jordis, Oriol, Quim, Raül, Josep, Dolors, Carme, Marta, Carles, Meritxell, Clara, Anna, Toni, Lluís. Us volem a casa!

 

Comentaris