La senyora Baeza camina per un carrer de Barcelona acompanyada per la seva filla quan passen a tocar d’una noia que duu un hijab cobrint-li els cabells. Resolta i poc discreta com és, la senyora Baeza se li atansa i li comenta que és una noia massa bonica com per cobrir-se gran part del cap amb un mocador i que a Catalunya no és obligatori l’ús d’aquesta mena de roba islàmica. La senyora Baeza és gran i ja no hi ha qui l’aturi, ni tan sols la seva filla quan li prega que no es fiqui en la vida dels demés, com és aquest cas. En tot cas, mare i filla queden esglaiades per la resposta rebuda: “En tres generaciones todas las mujeres catalanas lo llevarán”.
Aquesta història me l’han explicat fa un parell de dies i no tindria cap transcendència si no fos perquè no fa sis mesos me’n van explicar una altra de molt similar. En aquell cas, una noia musulmana d’un poble del pla de Lleida va anar a la perruqueria. Després de deixar-la ben guapa, la jove es va posar el hijab abans de sortir al carrer. Davant aquest fet, unes bones dones li van comentar, mig de broma, que no li calia anar a la perruqueria si, a fi de comptes, després s’havia de cobrir el cap de tal manera que no pogués lluir el pentinat. La resposta, en aquest cas, va ser una mica més contundent (i en català): “Aviat totes vosaltres també el portareu”.
És cert que dues flors no fan estiu. També és cert que la gran majoria de musulmans catalans tenen unes conviccions religioses moderades i que una part significativa ni tan sols no són practicants. I encara és més cert que la societat catalana no permetrà cap involució en les seves llibertats per causa de la religió.
Però el cas no deixa de ser preocupant, no només pels desitjos d’aquestes dues dones musulmanes, sinó per la prepotència amb la qual s’expressen. Em nego a considerar que és culpa de la senyora Baeza per preguntar i que no hauríem d’entrar en l’esfera de la religió de cadascú. Hi estaria d’acord si les religions fossin només una opció íntima i personal. Però quan una religió, o un grup de fidels d’aquesta religió, esdevé expansiva sobre una base autoritària hem de posar el crit al cel, i mai millor dit. En aquesta matèria més val pecar per excés que per defecte, entre d’altres raons per no deixar espai l’extrema dreta.
