La por guanya eleccions

"Tots els partits apel·len al temor a alguna cosa per aconseguir el vot."

Un candidat ha de conèixer la seva gent. Si es vol guanyar la confiança de l’electorat, caldrà que faci prèviament una radiografia col.lectiva per saber per on pot ser més efectiu a l’hora de demanar que li facin confiança. Com que malauradament vivim una època on la por ha esdevingut el mecanisme més efectiu de mobilització per anar a les urnes, generalment tots els partits apel·len al temor a alguna cosa per aconseguir el vot. Juguen perversament amb el punt més vulnerable de qualsevol societat, i és sobre aquest fonament  que van creixent  les pulsions totalitàries de molts governs. No és gens estrany que cada dia siguin més les veus autoritzades que adverteixen sobre el perill de l’increment dels totalitarismes consentits i desitjats.  

En efecte, la por dóna vots. És fàcil argumentar-la i no requereix grans dosis dialèctiques. És la parella perfecta dels mediocres. Tot es redueix a descriure alguna cosa desagradable per generar l’adhesió incondicional on l’objectiu són els sentiments  i no l’intel.lecte. Ho hem vist en aquesta darrera campanya electoral espanyola on tot era la narració dels perills de les dretes, les esquerres, l’independentisme o l’espanyolisme.

Els partits polítics catalans no viuen al marge d’aquesta tendència gairebé universal. Fins i tot, aquells que tenen una trajectòria històrica al marge de qualsevol vel·leïtat autoritària han caigut en el parany, volgudament o no. Així, el relat que s’ha imposat a les urnes el passat 28 d’abril a Catalunya ha estat el de “cal eixamplar la base” o “acordar un referèndum amb l’estat”. Dos eslògans que implícitament pretenen fer oblidar el primer d’octubre del 2017. Per què?

El dia del referèndum serà associat per sempre més a les imatges de violència. Una ciutadania atonyinada per les porres de la Guàrdia Civil i la policia espanyola amb unes escenes que rememoraven els temps de persecució. Qui vol tornar a patir una situació semblant? No és estrany doncs que el reclam electoral que ha tingut més acceptació ha estat el que ha deixat entreveure que el camí de la unilateralitat genera garrotades i posa en perill la nostra integritat física. La por triomfa electoralment també a casa nostra.

 

Qui va començar a posar les bases d’aquesta tàctica electoral a Catalunya fou en Jordi Pujol. L’expresident sabia perfectament que els catalans sortíem d’una dictadura de quaranta anys que havia reduït el nostre caràcter col.lectiu. Érem un poble estomacat i escarmentat. Per tant, anar a poc a poc pràcticament no tenia detractors. La política del “peix al cove” va esdevenir la divisa política nacional, i la filigrana d’en Pujol consistia a guanyar eleccions a còpia de fomentar i potenciar la nostra feblesa derivada d’una llarga època de repressió.

Poc més o menys, això és el mateix que fan ara la gent d’Esquerra i Junts per Catalunya. El seu discurs genera un clima de derrota que s’incrementa amb les imatges del judici al Suprem. Seguir un suposat camí d’enfrontament amb l’Estat genera conseqüències dramàtiques per als seus impulsors i ens suggereixen que cal apostar per un escenari de diàleg i d’acord. És clar, és un relat de fàcil acceptació en un poble ocupat. Com que ells també en són víctimes d’una manera o una altra, confonen les seves febleses amb les de la gent que diuen representar.  

O ens acostumem a exigir que no ens tractin com a infants espantats, o acabarem en una mena de depressió col.lectiva. Prou de votar a qui pensa que no som res més que una escola bressol que té por de qualsevol ganàpia.

 

Comentaris (8)
Roc SMS Fa 6 mesos
Com a tot analista, uns a favor, altres en contra, altres posant pals a les rodes. Molta enveja ( admiració reconeguda ) se li tnen a S. Espot, ells entrabancadors que el volen fora de la politica i la opinió pública. Per mi fa uns anilisis politics-socials impecables i en aquest cas admeto que te tota la raó: cap ni ningú argumenta racionalment res, al contrari, simples i burdes desqualificacions que en res contradiuen o milloren les seues manifestacions.
federalista Fa 6 mesos
si espot si, tu sumes molta gent sempre que et presentas jajajajajajajaj, 0 escons 0 regidors,no et vota ni la familia , dius que no cal anar a votar a a les generals i augmenta un 5 per cent la participacio jajajajajaja, si que tens poder de convocatoria xaval si jajajaj pero per fer el contrari de lo que tu dius que s'ha de fer jajajajajajajaj inda indapandenchia pel 2784.
de totes les garrotades Fa 6 mesos
del 1-O cuantes en va rebre voste sr. Espot?. Per altra banda els catalans varem votar en clau de referendum, pero per arribar al 60%, també cal el seu vot.
Marc Fa 6 mesos
No, qui no guanya eleccions ets tu. Que et vas presentar a Barcelona ciutat amb SI i vas treure zero regidors.
Xurriaca Pallaresa Fa 6 mesos
Sr. Espot, gràcies per la lucidesa en tot, menys en l'arrel del problema de Catalunya. No va ser el Sr. Pujol l'arrel del possibilisme covard, sinó l'arrel que ha provocat l'1 d'octubre. Al llarg de la Història hi ha un temps per fonamentar i avançar i un temps per lluitar. Però això que li dic és molt fàcil de desmuntar pels enemics de Catalunya Nació, tant pels manipuladors forans, com pels necessaris col·laboracionistes i covards autòctons.
Carles Viñals Casado Fa 6 mesos
L'1-O, moment àlgid de l'independentisme, fou possible per la conjunció, impensable ara mateix, d'una societat delerosa de llibertat i uns polítics que, si més no, semblaven liderar-la. Aquests últims han fallat, però compte: Si el 26 de maig no fem guanyador Puigdemont, direm al món que la por ens ha guanyat també a nosaltres. Poques crítiques doncs als nostres polítics.
Carles Viñals Casado Fa 6 mesos
Mala peça al teler, Espot. Una classe política inconfessadament acovardida que demana el vot amb el recurs a la por i una societat inconfessadament esporuguida que compra (i vota) aquest discurs. Digue'ns com trencar el cercle, no pas el de la por dels politics sinó el de la por dels votants i a quí donar el vot, suposant que hi hagi a qui donar-lo.
Isma Fa 6 mesos
El 78 per cent dels catalans no et van fer cas i van votar les eleccions espanyoles de la setmana passada. Però tú, inasequible al desaliento, continues vomitant el teu odi, la teva impotència i la teva frustració. Bad Luck. Game over.